Comunicat del Socialist Workers Party sobre els disturbis

. Els disturbis que anit van estendre’s a gran part de Londres, Birmingham, Liverpool i Bristol l’última nit, són una explosió d’amargor i ràbia. Això és el que passa en una societat on la desigualtat és cada cop més gran i profunda, on hi han grans bosses de pobresa i atur, on hi ha un assetjament i racisme sistemàtic per part de la policia i on molta gent jove sent que no te cap mena de futur.

Al igual que les protestes estudiantils de l’any passat, és la “generació perduda” creada pels Toris (partit conservador britànic) la que està al centre d’aquesta lluita –encara que també molta gent més gran hi ha estat involucrada.

Els factors que han fet que es rebel·lessin afecten a milions de persones. Els disturbis no són la causa de actes “criminals” o de “violència sense sentit”. Eslògans polítics com “Quins carrers? Els nostres carrers”, o la demanda de “justícia” i denúncia de la policia han format part de la protesta.

El teló de fons és l’agreujament de la crisi capitalista. La anarquia del mercat és molt més devastadora que la suposada anarquia dels carrers. Els banquers i els homes de negoci, que continuen enduent-se grans primes malgrat que els sous estan caient, s’han fet realment molt més rics que qualsevol saquejador.

El racisme i la brutalitat policial

A Tottenham el punt de partida va ser l’assassinat per part de la policia de Mark Duggan –i les mentides i la manera tan cruel de tractar la seva família. Aquest és només l’últim episodi d’una història de racisme i brutalitat policial a l’àrea.

Cap oficial de policia ha estat declarat culpable de la mort en custodia en els últims 40 anys, malgrat que hi ha una mitjana d’una mort per setmana. A principis d’any, milers de persones es van manfiestar al sud de Londres arran de la mort de l’artista de reggae Smiley Culture, el qual va ser acusat per la policia d’apunyalar-se a ell mateix mentre estava a casa seva.

Aquest incidents són només una part del racisme policial. Però l’assetjament de joves negres i asiàtics és quelcom diari en la vida a Gran Bretanya. La possibilitat que la policia aturi i registri a la gent negre és 26 vegades més gran que per la gent blanca.

Durant les protestes ja han estat detingudes centenars de persones. De ben segur que hi haurà un clamor des de la premsa i els polítics buscant venjança, i donar encara més poder a la policia. Nosaltres ens oposem completament a aquestes mesures. Ja se’ns han tret masses drets.

El escàndols a la premsa de Murdoch han mostrat clarament la corrupció de la Policia Metropolitana. El seu racisme i la seva brutalitat ha quedat clar per milions de persones. L’ultima cosa que necessitem és donar-lis més poder.

Els atacs dels Toris

De la mateixa manera els disturbis no s’haguessin donat sense els atacs del Govern Tori. A Haringey, el districte al que pertany Tottenham, hi ha 54 persones per cada lloc de treball vacant i vuit dels 13 centres per joves seran tancats a causa de les retallades del Govern. L’any passat el Govern va treure a 630.000 joves la Prestació per Educació i va triplicar la matrícula universitària, posant una gran senyal de “No accés a l’educció” per molta gent.

Gran Bretanya ja és menys igualitària que als anys 30. Mentre molts dels que van deixar l’escola el mes passat s’enfronten a un futur sense esperança, la fortuna combinada de les 1.000 persones més riques de Gran Bretanya va augmentar al 2011 de 60.000 milions de lliures (gairebé 70.000 milions d’euros) a gairebé 400.000 milions de lliures (gairebé 500.000 milions d’euros). Les retallades de 81.000 milions de lliures (gairebé 94.000 milions d’euros) ordenades pel Govern de David Cameron significaran la pèrdua de milers de llocs de treball, comunitats devastades i serveis socials destrossats.

En algun moment la gent que ha estat posada contra la pared es donarà la volta i s’hi tornarà. Això és el que està passant ara, de la mateixa manera que va passar amb el regnat de Margaret Tatcher als anys 80, la gran depressió als anys 30 i durant la dècada del 1880 –tots períodes on es van donar disturbis a Gran Bretanya.

Els disturbis també són una clara mostra del total fracas del Partit Laborista (el PSOE a l’Estat espanyol) d’Ed Miliband alhora d’oferir una alternativa als Toris. Tots els partits polítics ofereixen essencialment la mateixa recepta, de la mateixa manera que ara només troben solucions en els canons d’aigua, els centres penitenciaris i l’exèrcit als carrers.

La resistència és la resposta

Els disturbis són una expressió de la ràbia, com va dir Martin Luther King, són “el llenguatge dels que no s’escolta”. Però per aturar als Toris necessitem més que això. Necessitem més protestes com les del passat 26 de març i la vaga de 750.000 treballadors i treballadores del passat 30 de juny. Aquestes lluites poden unir a la gent jove desesperada i als i les treballadores que s’enfronten a les retallades de llocs de treball, atacs contra les pensions, grans baixades de sous i pitjors condicions laborals.

Fem una crida a la TUC (la confederació de sindicats), sindicats i campanyes a llançar-se de cap a la lluita contra les retallades, la pobresa i el racisme. Fem una crida a construir accions com la manifestació contra la English Defence League (organització feixista que actua als carrers) a l’est de Londres que tindrà lloc el proper 3 de setembre, a la protesta contra la conferència dels Toris a Manchester el proper 2 d’octubre i a la vaga coordinada de més d’un milió de treballadors i treballadores planejada pel proper mes de novembre.

Una solució per la desesperació que ha portat als disturbis necessitarà un tipus de societat diferent, on les necessitats de la gran majoria de la gent, no les d’una minoria, aniran primer.

Socialist Workers Party

El Socialist Workers Party és l’organització germana d’En lluita a Gran Bretanya.

Traducció: Manel Ros