Archive for the ‘Reivindicacions’ Category

Daniel Albarracín.

El Pacte de l’Euro és la via triada pels caps de govern de la UE per a executar el seu Pla de governabilitat econòmica. Aquest implica, entre altres coses, retallar els salaris i la despesa social, reduir els models de protecció social i introduir major precarietat laboral. Consagrant constitucionalment el corsè del Pacte d’Estabilitat, el Pacte imposa un control del dèficit (3% del PIB) i del deute públic (60%) i, amb això, el caràcter procíclic de la política econòmica. Amb ell s’aplicarà una major regressió fiscal i una reducció del sector públic. Amb el pacte, els països membres veuen reduïts els marges de la seva sobirania popular i de les polítiques econòmica, social i laboral, a l’haver d’adaptar-les a uns criteris institucionalitzats que, si no es produeixen fortes commocions polítiques i socials, seran pràcticament irreversibles.

Amb el Pacte de l’Euro, els rescats financers de Grècia, Irlanda i ara Portugal comporten un major procés encara, de socialització de deutes. Especialment del deute privat, que representava a Espanya, amb dades de 2010 del Banc d’Espanya, el 87% del total. Aquest endeutament que llastra l’economia, amb les baixades d’impostos i rescats a la banca, ha fet elevar-se el deute públic. També significa una transferència de rendes: els creditors –especialment els grans bancs centreeuropeus– veurien retornats els seus préstecs –oxigenant la seva solvència-; mentre, els nous deutes contrets pels Estats rescatats per la UE seran pagats pel conjunt de la ciutadania –a costa de menors serveis públics i drets socials- i la població assalariada –en forma de més atur, contrarreformas laborals, i de menors ingressos i drets laborals-.

Aquestes receptes aboquen a la depressió econòmica i ens sotmeten a la dictadura dels creditors; i els qui havien estat responsables de la crisi, seran els beneficiaris. No es corregiran, si no al contrari, les mateixes polítiques que han aprofundit la divergència i desenvolupament desigual a Europa. I els deutes públics augmentaran. Qui salva llavors a qui? Les gallines queden tancades amb la guineu.

No hi ha alternativa fàcil. Ens presenten dues opcions: rescat i mesures d’ajustament, o atac dels “mercats” sobre el deute públic. Com trencar aquest tràgic dilema? La petita Islàndia va desobeir: ha rebutjat les mesures d’ajustament social, no ha retornat el deute als creditors, ha encausat als responsables de la crisi, ha nacionalitzat la banca, ha rebutjat els “rescats” plantejats pels seus creditors, i estan sortint de la recessió! A més, mentre que els tipus d’interès del deute públic emès per Grècia i Irlanda han pujat després dels seus respectius rescats, els d’Islàndia han experimentat un significatiu descens.

La Confederació Europea de Sindicats, en contra del Pacte de l’Euro, proposa una emissió de Eurobonos que alleugi els abusius diferencials de primes de risc. També planteja que el Banc Central Europeu aposti per una política monetària sensible a la creació d’ocupació, i per que es desenvolupi una major cooperació entre els Estats membres.

Els sindicats del Sud d’Europa van més enllà, exigint una major regulació dels mercats financers, un impost sobre les transaccions financeres, la creació d’una Agència Europea del Deute –embrió d’un Tresor Públic Europeu–, i un major pressupost públic per a la UE. Aquestes mesures serien eficaces per a tallar la sagnia recessiva, atès que desbloquejarien el curtcircuit financer existent; permetrien a més bastir algunes bases per a una reforma progressista més ambiciosa.

Però fer front a la crisi en benefici de la majoria exigiria fins i tot mesures de major importància i audàcia: rebuig de les mesures d’ajustament i socialització del deute; auditoria pública de les condicions en que es va emetre, es va adquirir i es va finançar el deute públic; reestructuració i quitacions del deute contret de manera socialment rebutjable –de manera que els creditors carreguin amb el pes principal de la crisi–; recuperació de la banca pública; i refiscalització de les rendes del capital, invertint els nous ingressos públics en iniciatives d’utilitat social i de transició energètica sostenible, amb efectes de reactivació econòmica i generació d’ocupació.

Cal un canvi profund en la política europea que impulsi no només una ferma regulació dels mercats financers, sinó també l’harmonització fiscal internacional, basada en impostos directes i progressius, així com una equiparació de drets socials i salarials a l’alça. La gestió del dèficit i el deute hauria de prefigurar-se amb un criteri que garanteixi polítiques d’inversió contracícliques en la recessió que vivim, la qual cosa impedeix el Pacte de l’Euro.

Cal trobar un camí cap a una aliança supranacional que posi en tensió a la UE, que s’oposi i desobeeixi el Pacte de l’Euro i que es solidaritzi i coordini políticament per a començar a construir altra Europa. Del que es tracta, en suma, és de pressionar amb base i criteris ferms per a conduir les polítiques de la UE a favor de la majoria social que representa a la classe treballadora, en una orientació diametralment oposada al que és cada vegada més una Europa al servei de les grans oligarquies financeres.

Aquest article també és signat per Bibiana Medialdea, Bruno Estrada, Manuel Garí i Nacho Álvarez

DISSIDENTS AMB LA RADIOTELEVISIÓ DE MALLORCA

El matí de dijous 19 de maig, un grup de membres de l’assemblea de Dissidents ha fet una acció de protesta contra l’anunci del Partit Popular de tancament de la Radiotelevisió de Mallorca davant els estudis de l’emissora Ona Mallorca. Vestits amb caretes blanques amb la boca tapada i portant cartells amb eslògans com “La informació no és un negoci. No al tancament”, “Próximament TV / Radio [M]orta”, han expressat la seva disconformitat amb el tancament d’un servei públic que es sumarà a altres privatitzacions i tancaments en cas que els populars governin el Consell de Mallorca la propera legislatura. Televisió de Mallorca i Ona Mallorca compten amb un pressupost i dèficit reduït, en comparació amb el d’IB3. Dissidents ha manifestat la seva intenció de donar suport a totes les accions que es facin en defensa d’aquest mitjà de comunicació públic així com de tots els serveis públics que, de manera general, es veuran amenaçats per la cadena de retallades ja anunciades de cara a la propera legislatura.

 LCF

per l’assemblea de Dissidents

19 de maig de 2011

A continuació vos deixam un parell de pinzellades de l’acte de presentació de la candidatura Dissidents a can Alcover el passat dijous 5 de maig, al que va assistir una vintena de persones.

Xerraren Laura Camargo, cap de llista al Parlament; Bernat Mas, cap de llista al Consell de Mallorca; Jaume Calafell, núm. 3 al Consell; María José Espases, núm. 7  al Parlament i Andrés Ginés, número 2 al Parlament.

Laura Camargo va fer una petita presentació de la coalició, dels objectius que tenim i del futur que ens espera, i després va xerrar més concretament sobre la lluita feminista i el paper de la dona a la societat actual.

Bernat Mas va xerrar sobre la situació actual del moviment anti Bolonya, el qual sembla ser se troba a una situació bastant inoperant, i sobre la importància de l’internacionalisme avui dia enfocant la situació sobre els moviments populars al món àrab.

Jaume Calafell ens va parlar de l’actual situació que viuen les persones que pertanyen al col·lectiu LGTBI a l’Estat Espanyol i de la importància de la llengua catalana com a eina de socialització i cohesió de les persones que vivim als Països Catalans, demanant entre d’altres coses que recolzem la Llei de Normalització Lingüística davant les agressions provinents dels sectors més reaccionaris i espanyolistes del PP.

María José Espases feu una brillant exposició sobre la situació actual dels serveis públics a Mallorca, concretament del sector sanitari, i del futur que ens espera si aquest servei es desmantella.

Andrés Ginés ens va xerrar sobre l’impacte mediambiental que té el capitalisme a les nostres vides, i de la necessitat de conscienciar a les persones sobre la limitació dels recursos naturals.

Després, va haver una roda de preguntes i una mica de debat entre el públic.

Aquí vos deixam un parell de fotografies de l’acte.

Idò, aquí vos deixam una altra de les nostres “joies electorals”. Esperem que vos agradi i vos faci riure de la mateixa manera que varem riure nosaltres.

Vota Dissidents

Dissidents ha participat en el primer de maig a Palma amb un seguici combatiu i reivindicatiu.

Dissidents va participar activament en el primer de maig a Palma

Aquí vos deixam alguns dels moments que han passat fent la pancarta i assistint a la manifestació:

Fa uns dies Dissidents varem rebre el pla per part de la Junta Electoral de la cobertura informativa de Televisió Espanyola i Radio Nacional d’Espanya. La nostra sorpresa va a ser majúscula quan ens donarem compte que seria impossible tenir ni un segon d’espai d’informació a la televisió pública perquè ni tenim representació parlamentària ni varem treure més del 1% dels vots les passades eleccions municipals, bàsicament perquè no mos presentarem. Davant el que considerem un atropellament flagrant contra la llibertat d’expressió, la professionalitat dels i les periodistes del ens públic, i el que és més important, contra el principi d’igualtat davant la llei que ells mateixos invoquen a l’hora de fer el repartiment de minuts, Dissidents ha interposat una reclamació davant la Junta Electoral de les Illes Balears, per considerar que els nostres drets com a ciutadans i ciutadanes queden conculcats.

A continuació deixam l’escrit presentat:

Glosat de la mala gent
que ens amarga l’existència.
Uneix-te a la Dissidència
Vine i lluita amb Dissidents.
—————————————–
1.- Aquest 22 vinent
es celebren eleccions
per a triar parlament
i altres institucions.

2.- Aquests quatre anys viscuts
i altres quatre abans passats
ens han deixat ben fotuts
i a les butxaques, forats.

3.- Són molts els que han fet calaix
amb embulls i corrupcions.
Han robat la gent d’abaix
i ara ens venen amb cançons.

4.-Polítics professionals
ara ens venen amb sermons.
Volen que oblidem els mals
i retenir els escons.

5.-Sabeu quina canongia
és cobrar 3.000 al mes.
N’hi ha que encara cobren més..
Què es de bona sa cadira !

6.-Per això som Dissidents
i denunciam situacions
de governs i presidents
avalats amb corrupcions.

7.-Per omissió o per acció
han governat malament,
se n’han rigut de la gent
de més humil condició.

8.-Per omissió o per acció
han governat malament,
i no és bona solució
triar Son Fam o Son Talent.

9.-Nosaltres som Dissidents
perquè som tips de mentides,
perquè els programes pendents
han demostrat grans traïdes.

10.- Els rics ara en tenen més,
paguen menys cotitzacions,
i ens ajusten el pes
i ens rebaixen les pensions.

11.-Els rics ara en tenen més.
Cobren moltes subvencions.
Aturats no tenen res
i altres tenen milions.

12.- Tots fan programes de dreta
i els seus noms són incorrectes
lleven impostos directes,
al poble fan la traveta.

13.- Amb els imposts indirectes
paguen igual rics i pobres,
l’IVA dels rics i manobres
no són justs, ni són correctes.

14.- Impulsen les religions
desigualtats de la dona.
Cap d’elles mai no és bona
i són de mascles , sermons.

15.- Els empresaris bribons
ens exploten per igual,
però al pagar el jornal
no hi ha iguals condicions.

16.- Ara passen de cent mil
les persones aturades
sense veure el cap del fil
i cercant feina de bades.

17.- La major part del jovent
no té feina ni en tendrà
si en canviar el parlament
queda un o altre ase gorà.

18.- La major part del jovent
no té feina ni en tendrà
i acontenta el seu present
amb l’ajuda familiar.

19.-No és de bon enteniment
dir que sortim de la crisi
quan bona part de la gent
no en té cap benefici.

20.- Ens parlen de creixement,
i d’un PIB meravellós,
però pocs mengen les popes
Molts roeguen nomès l’os.

21.- Els pisos buits són milers
i alcen noves construccions.
Sense sostre en els carrers
dormen en quatre cartrons.

22.-Diuen que no hi ha doblers
per l’escola en condicions.
Encara hi ha barracons
però si en tenen per a ells.

23.-Duen 3000 milions gastats
en programes militars
des de Bòsnia a Afganistan
sempre al servei de l’ Otan.

24.- Duen 3000 milions gastats
en despeses colonials,
però ens apliquen els retalls
als programes socials.

25.- Gairebé són tots iguals.
Ara diuen. Si a la guerra.
Dissidents volem la terra
lliure d’armes i de mals.

26.- Dissidents som una opció
que va contra el capital
perquè cap a un món millor
cal combatre l’eix del mal.

27.-Dissidents vol la natura
lliure d’asfalts i maons,
de fems , contaminacions,
d’una banca que és usura.

28.- Dissidents vol acabar
amb els ajuts a la banca
perquè no s’ha d’ ajudar
als que el luxe no els hi manca.

29.- No ens han d’expropiar
d’ empreses que són de tots
per afavorir a uns pocs
i així prevaricar.

30.- Volem socialitzar
l’aigua, llum, caixes i bancs,
que s’han d’autogestionar
i no recular com crancs.

31.-Dissidents vol acabar
amb l’energia que mata:
l’energia nuclear,
costa vides. No és barata.

32.- Dissident vol advertir
com feien antics profetes
que no resta més camí
que l’ús d’energies netes.

33.-Estam davant el final
d’un cicle absurd de consum
impulsat pels qui ens fan mal:
propagandistes del fum.

34.-No ens podem deixar dur
per els dictats dels mercats.
Atendre necessitats
és procurar-se el futur.

35.- Quan el cost de l’energia
exhaurible arribi al cim,
no tendrem alternativa
al model que ara vivim.

36.-Mallorca és limitada,
no creix fins a l’infinit,
la construcció i el turisme
no ens faran sempre profit.

37.-Hem de cercar altres vies,
amb ús just de terra i mar,
indústries més productives,
lliures de contaminants.

38.-Ens sobren les hores extra,
el treball s’ha d’escurçar
per gaudir de la vida digna
i satisfer als infants.

39.- Els infants creixen tots sols
en el carrer i la llar,
privats d’atenció dels pares,
vé el fracàs escolar.

40.-Tenim les jornades més llargues
de tot el món laboral.
Estar més temps a la feina
no equival a treballar.

41.- Optam pel repartiment
de la riquesa i treball
És de comú enteniment
que el seny s’ha d’imposar.

42.- Allunyem la mala gent
que ens amarga l’existència,
opta per la Dissidència,
vine i lluita amb Dissidents.

Perquè només volen amagar la misèria…… (imatge d’un exclòs en un banc) …..volem eliminar-la amb la Renda Bàsica Universal
perquè volen amagar l’atur (Coa del Soib) ……….volem repartir el treball existent i generar treballs socials que són útils
Si ells volen asfaltar tota Mallorca i generar contaminació……………….Volem transport públic
Si ells volen càrrecs polítics i direccions públiques amb bons salaris………… No paguem la seva incompetència.
Si ells volen fer-se rics amb els doblers de la ciutadania………………………….No volem polítics professionals
Si ells volen setmanes laborals de 65 hores a preu d’esclau……………Volem 35 hores setmanals màximes per tal d’atendre als infants
Volen fer negoci amb les nostres cotitzacions i allarguen la vida laboral per tal de no pagar……. Volem el que és nostre.jubilació als 60
Volen nuclears……………………………………però cap d’ells ha anat voluntari a intentar solventar la catàstrofe de Fukushima.
Perquè venen les nostres empreses públiques als seus amics ………………Volem empreses públiques autogestionades socialment
Perquè fan dels animals una jugueta que maltracten……………………….Volem que es castigui als culpables del maltractament animal
Perquè hi ha més de 80.000 pisos o cases desocupades………………… La casa ha de recuperar el seu valor d’ús. Prou especulació.
Perquè els nostres jubilats i pensionistes són dels que menys cobren………… La pensió mínima ha de ser de 1.000 euros
Si ells volen la via connectora, l’autovia camuflada………………………….Nosaltres optam pel transport públic sense privatitzacions
Si ells privatitzen el sector aeri………………………….Socialitzem la gestió pública que ens ha lliurat d’accidents i que fa millor servei
Si ells volen un macroport per incrementar els passatgers…………………..Nosaltres deim que la nostra Illa no ho pot absorbir tot
Si ells es fonamenten en el binomi contrucció/turisme………….Nosaltres volem recuperar el sector primari i industrial propi per a satisfer les nostres necessitats.
Si amb ells la dona cobra menys que l’home………………………..Amb nosaltres cobrarà el mateix
Si ells regalen els nostres  doblers als rics (bancs, caixes, hotelers i constructors)……………..Nosaltres els carregarem d’imposts
Si ells opten per la guerra………………………………………….  Nosaltres optam per la pau i la desmilitarització