Posts Tagged ‘Contracorrent’

Tot està preparat per a una nova farsa. L’aparent dissensió entre els sindicats CCOO i UGT i les patronals, al voltant de la denominada “reforma de la negociació col·lectiva” sembla una posada en escena que li pugui permetre al govern introduir una nova reforma laboral, aquesta vegada encaminada a desmantellar els marcs col·lectius de negociació…

Servirà aquesta reforma per crear ocupació? Podem assegurar que no, com tampoc han servit les anteriors “reformes”. Ni el Pla d’Ajustament imposat l’any passat va crear ni un sol lloc de treball, ni la salvatge ”reforma laboral” tampoc va servir per a això. Per contra, es van destruir mig milió d’ocupacions, des que va entrar en vigor. Per no parlar de l’empobriment i enduriment de les condicions d’accés a les pensions públiques, provocades per la “reforma de les pensions”, amb la complicitat d’una dirigència sindical que, lluny de ser solució de res, ja fa temps que s’ha convertit en una part important del problema.

Llavors, para a què aquesta nova reforma? Una altra vegada, per a acontentar “als mercats”, per a destruir de manera gratuïta drets socials i laborals de la gent treballadora. Per a empobrir a la població, en benefici de la banca privada, el gran empresariat i l’economia especulativa.

Els objectius de la reforma de la negociació col·lectiva, que han mantingut tan en secret, apunten clarament a un desmembrament del marc sectorial dels convenis col·lectius, deixant als treballadors de moltes empreses, que pot ser ni tinguin representació sindical, sense el referent que els garanteixi un mínim de drets. A més, l’anomenada eufemísticament “ultra activitat” dels convenis (mecanisme de continuïtat dels drets bàsics), està en el punt de mira, així com els despenjaments patronals, i els salaris lligats a la “productivitat”, és a dir, a l’explotació pura i dura.

Amb la victòria del PP en les anteriors eleccions, la patronal s’ha crescut, davant uns interlocutors, com ara CCOO i UGT, cada vegada més domesticats. Tot això apunta un panorama encara més inquietant per a la classe treballadora. Fins a quan?

Pep Juárez.

9 de juny de 2011.

Anuncis

Daniel Albarracín.

El Pacte de l’Euro és la via triada pels caps de govern de la UE per a executar el seu Pla de governabilitat econòmica. Aquest implica, entre altres coses, retallar els salaris i la despesa social, reduir els models de protecció social i introduir major precarietat laboral. Consagrant constitucionalment el corsè del Pacte d’Estabilitat, el Pacte imposa un control del dèficit (3% del PIB) i del deute públic (60%) i, amb això, el caràcter procíclic de la política econòmica. Amb ell s’aplicarà una major regressió fiscal i una reducció del sector públic. Amb el pacte, els països membres veuen reduïts els marges de la seva sobirania popular i de les polítiques econòmica, social i laboral, a l’haver d’adaptar-les a uns criteris institucionalitzats que, si no es produeixen fortes commocions polítiques i socials, seran pràcticament irreversibles.

Amb el Pacte de l’Euro, els rescats financers de Grècia, Irlanda i ara Portugal comporten un major procés encara, de socialització de deutes. Especialment del deute privat, que representava a Espanya, amb dades de 2010 del Banc d’Espanya, el 87% del total. Aquest endeutament que llastra l’economia, amb les baixades d’impostos i rescats a la banca, ha fet elevar-se el deute públic. També significa una transferència de rendes: els creditors –especialment els grans bancs centreeuropeus– veurien retornats els seus préstecs –oxigenant la seva solvència-; mentre, els nous deutes contrets pels Estats rescatats per la UE seran pagats pel conjunt de la ciutadania –a costa de menors serveis públics i drets socials- i la població assalariada –en forma de més atur, contrarreformas laborals, i de menors ingressos i drets laborals-.

Aquestes receptes aboquen a la depressió econòmica i ens sotmeten a la dictadura dels creditors; i els qui havien estat responsables de la crisi, seran els beneficiaris. No es corregiran, si no al contrari, les mateixes polítiques que han aprofundit la divergència i desenvolupament desigual a Europa. I els deutes públics augmentaran. Qui salva llavors a qui? Les gallines queden tancades amb la guineu.

No hi ha alternativa fàcil. Ens presenten dues opcions: rescat i mesures d’ajustament, o atac dels “mercats” sobre el deute públic. Com trencar aquest tràgic dilema? La petita Islàndia va desobeir: ha rebutjat les mesures d’ajustament social, no ha retornat el deute als creditors, ha encausat als responsables de la crisi, ha nacionalitzat la banca, ha rebutjat els “rescats” plantejats pels seus creditors, i estan sortint de la recessió! A més, mentre que els tipus d’interès del deute públic emès per Grècia i Irlanda han pujat després dels seus respectius rescats, els d’Islàndia han experimentat un significatiu descens.

La Confederació Europea de Sindicats, en contra del Pacte de l’Euro, proposa una emissió de Eurobonos que alleugi els abusius diferencials de primes de risc. També planteja que el Banc Central Europeu aposti per una política monetària sensible a la creació d’ocupació, i per que es desenvolupi una major cooperació entre els Estats membres.

Els sindicats del Sud d’Europa van més enllà, exigint una major regulació dels mercats financers, un impost sobre les transaccions financeres, la creació d’una Agència Europea del Deute –embrió d’un Tresor Públic Europeu–, i un major pressupost públic per a la UE. Aquestes mesures serien eficaces per a tallar la sagnia recessiva, atès que desbloquejarien el curtcircuit financer existent; permetrien a més bastir algunes bases per a una reforma progressista més ambiciosa.

Però fer front a la crisi en benefici de la majoria exigiria fins i tot mesures de major importància i audàcia: rebuig de les mesures d’ajustament i socialització del deute; auditoria pública de les condicions en que es va emetre, es va adquirir i es va finançar el deute públic; reestructuració i quitacions del deute contret de manera socialment rebutjable –de manera que els creditors carreguin amb el pes principal de la crisi–; recuperació de la banca pública; i refiscalització de les rendes del capital, invertint els nous ingressos públics en iniciatives d’utilitat social i de transició energètica sostenible, amb efectes de reactivació econòmica i generació d’ocupació.

Cal un canvi profund en la política europea que impulsi no només una ferma regulació dels mercats financers, sinó també l’harmonització fiscal internacional, basada en impostos directes i progressius, així com una equiparació de drets socials i salarials a l’alça. La gestió del dèficit i el deute hauria de prefigurar-se amb un criteri que garanteixi polítiques d’inversió contracícliques en la recessió que vivim, la qual cosa impedeix el Pacte de l’Euro.

Cal trobar un camí cap a una aliança supranacional que posi en tensió a la UE, que s’oposi i desobeeixi el Pacte de l’Euro i que es solidaritzi i coordini políticament per a començar a construir altra Europa. Del que es tracta, en suma, és de pressionar amb base i criteris ferms per a conduir les polítiques de la UE a favor de la majoria social que representa a la classe treballadora, en una orientació diametralment oposada al que és cada vegada més una Europa al servei de les grans oligarquies financeres.

Aquest article també és signat per Bibiana Medialdea, Bruno Estrada, Manuel Garí i Nacho Álvarez

A continuació vos deixam un parell de pinzellades de l’acte de presentació de la candidatura Dissidents a can Alcover el passat dijous 5 de maig, al que va assistir una vintena de persones.

Xerraren Laura Camargo, cap de llista al Parlament; Bernat Mas, cap de llista al Consell de Mallorca; Jaume Calafell, núm. 3 al Consell; María José Espases, núm. 7  al Parlament i Andrés Ginés, número 2 al Parlament.

Laura Camargo va fer una petita presentació de la coalició, dels objectius que tenim i del futur que ens espera, i després va xerrar més concretament sobre la lluita feminista i el paper de la dona a la societat actual.

Bernat Mas va xerrar sobre la situació actual del moviment anti Bolonya, el qual sembla ser se troba a una situació bastant inoperant, i sobre la importància de l’internacionalisme avui dia enfocant la situació sobre els moviments populars al món àrab.

Jaume Calafell ens va parlar de l’actual situació que viuen les persones que pertanyen al col·lectiu LGTBI a l’Estat Espanyol i de la importància de la llengua catalana com a eina de socialització i cohesió de les persones que vivim als Països Catalans, demanant entre d’altres coses que recolzem la Llei de Normalització Lingüística davant les agressions provinents dels sectors més reaccionaris i espanyolistes del PP.

María José Espases feu una brillant exposició sobre la situació actual dels serveis públics a Mallorca, concretament del sector sanitari, i del futur que ens espera si aquest servei es desmantella.

Andrés Ginés ens va xerrar sobre l’impacte mediambiental que té el capitalisme a les nostres vides, i de la necessitat de conscienciar a les persones sobre la limitació dels recursos naturals.

Després, va haver una roda de preguntes i una mica de debat entre el públic.

Aquí vos deixam un parell de fotografies de l’acte.

Idò, aquí vos deixam una altra de les nostres “joies electorals”. Esperem que vos agradi i vos faci riure de la mateixa manera que varem riure nosaltres.

Aquí vos deixam el primer vídeo que hem preparat per a la campanya electoral que començarà el proper dia 6. Com no podia ser d’una altra manera, els vídeos han estat fets per nosaltres mateixos i amb l’absoluta independència de bancs, crèdits i coses per l’estil.

Agraïm especialment la tasca feta a Candela Producciones per haver tingut tanta de paciència amb nosaltres. Gràcies!

Vos podeu subscriure al nostre compte de Youtube picant aquí i veureu abans que ningú la resta de vídeos, i l’espot que se emetrà a la televisió.

Salut i dissidéncia!

Vota Dissidents

Vota Dissidents

El proper dimecres 4 de Maig tendrà lloc una roda de premsa de per presentar aquesta candidatura als mitjans de comunicació i a la societat mallorquina. La cita és a les 11 del matí a la plaça de la Porta del Camp, davant l’oficina del SOIB.

L’endemà dia 5, dijous tendrà lloc l’acte públic de presentació de la candidatura a Can Alcover (carrer de Sant Alonso, 24) a les 19 hores. No t’ho perdis, el capital ha de saber que també té

Dissidents ha participat en el primer de maig a Palma amb un seguici combatiu i reivindicatiu.

Dissidents va participar activament en el primer de maig a Palma

Aquí vos deixam alguns dels moments que han passat fent la pancarta i assistint a la manifestació:

Què volem Dissidents ?

1)- Volem tenir el dret de decidir enfront d’unes institucions europees capitalistes i antidemocràtiques  que amb les seves directives, reglaments i altres normes determinen més d’un 75% de la legislació que s’aplica a la ciutadania. L’Europa que patim no és una Europa democràtica perquè les decissions que ens afecten es prenen majoritàriament fora del Parlament Europeu. Per això reivindicam el dret de decidir avui  per combatre les normes antisocials europees que només afavoreixen als rics, com són per exemple la directiva Bolkenstein, la de les 65 hores setmanals de treball, la de retorn ,  la que permet el dret a contaminar amb els seus efectes nefasts sobre el clima comprant el dret a contaminar, o la dictadura (art 107 TFUE) que ens imposen fent dels serveis públics essencials objecte de negoci privat.

2) Ens oposam a la dictadura dels mercats i de la borsa que centren l’objectiu de l’economia i de la vida de les persones en l’obtenció de riqueses que només beneficien a una minoria social. Ens oposam a la dictadura del Banc Central Europeu que condiciona les nostres vides amb fets aparentment tècnics com són les pujades dels tipus d’interès, però que són fets polítics determinats per part d’una institució no elegida per cap persona, que determinen la distribució desigual de la riquesa  que  impossibiliten l’obtenció de crèdits i condemnen a molta gent, per posar un exemple, a no poder pagar la hipoteca..

3) En oposam als vincles militars europeus (art. 42.2 TUE) amb un instrument d’agressió militar imperialista com és l’OTAN, clarament implicada en moltes morts. I ens oposam a la política militarista del govern PSOE que ha dedicat més de 4.300 milions d’euros a la presència de l’exèrcit a l’exterior (més de 1900 milions d’euros a l’Afganistan), quan al mateix temps ens fan estrényer el cinturó. Volem que les casernes encara existents a Mallorca passin a ser propietat civil pública.

4) Les Balears tenien un deute públic de 2.728 euros per habitant l’any 2008. El deute públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a final de març  de 2009 es va xifrar en 2.827 milions d’euros, i a final de l’any 2010 va arribar a 3.650  euros per habitant. Com sol passar, es fa pagar l’increment del deute a la població per la via impositiva indirecte, de manera que sempre paguen les persones més desvalgudes. Dissidents ens oposarem frontalment a qualsevol d’aquestes mesures.

5) Defensam el dret al treball i s’han de donar solucions immediates al principal problema generador de pobresa, marginalitat i misèria que és la desocupació permanent que utilitza el sistema capitalista per tal d’incrementar els beneficis i pagar salaris més baixos. Amb cada avenç tecnològic , els mitjans de producció poden processar més matèria primera per unitat de temps amb un menor nombre d’assalariats. La conseqüència social d’aquesta realitat vista des de la lògica econòmica del capitalisme, s’expressa que el capital constant (màquines, eines, edificis, terra, matèries primeres i auxiliars), creix més ràpid que la població explotada, deixant inactiva a
una part cada vegada major de població explotable. De manera que si es tracta d’incrementar l’ocupació, el temps de cada jornada ha de repartir-se entre la població assalariada sense que aquesta perdi poder adquisitiu. Els empresaris privats i les seves patronals  en aquestes Illes gaudeixen de moltes subvencions públiques que paga la majoria treballadora i allò que fan  (any 2010) és  retallar  l’ocupació indefinida (-3,87%) i del sector privat (-4,5%) amb acomiadaments injustificats.

S’han d’abolir immediatament les hores extra i s’ha de posar en marxa de manera immediata per llei la setmana laboral de 35 hores en tots els sectors sense perdre poder adquisitiu, començant per les institucions de l’estat, autonòmiques i municipals.
És possible donar feina a tothom que vulgui sempre que es posin per davant les necessitats de la població enfront de la cobdícia d’una minoria privilegiada explotadora que és la causant de la crisi i dels seus efectes.

Les estadístiques oficials del Ibesat  deien que durant l’any 2009, la població activa, la que està en edat de treballar entre els 16 i 65 anys sumava a les Balears 890.300 persones. Les persones oficialment ocupades eren 478.900  (ara són 450.000 segons l’EPA: 245.100 homes i 204.900 dones) i  les desocupades (registrades a l’atur o en la inactivitat)  eren  411.400 (ara 409.962  ). Aquestes xifres ens manifesten que un 46%  de les persones en edat de treballar, o bé són inactives o bé són desocupades inscrites en els registres oficials. Aleshores les xifres oficials ens diuen que les persones registrades a l’atur eren 105.200 (ara 89.662)  i les inactives eren 306.100 (ara 320.300). És a  dir que segons les estadístiques oficials tenim 16.538 persones menys a l’atur, al temps que en tenim 14.800 més en inactivitat, però  el resultat final seria que la població activa actual hauria passat de les 890.300 persones a 859.962 (450.000 ocupades + 409.962 en inactivitat o atur ), amb la qual cosa entre 2009 i ara haurien desaparegut 30.338 persones dels registres de la població activa, la qual cosa ens manifesta que oficialment entre l’any 2009 i ara la realitat de la desocupació és molt major de la que manifesten.
Les dones en inactivitat eren  poc menys de 188.000 i els homes inactius més de 118.000. Els homes en atur eren 62.700 i les dones 42.700. Ara les persones inactives són 320.300. (192.000 dones, 128.300 homes).

6) Volem que es penalitzin les empreses que recórren a la reducció de personal de manera improcedent, començant per el retall de qualsevol subvenció pública de qualsevol tipus . Quan no hi ha motius per posar un treballador a l’INEM, s’ha de fer que l’empresari pagui no només una indemnització que cada vegada és més raquítica: també ha de pagar el cost de les prestacions d’atur: els cotitzants no tenen cap motiu per haver de pagar col·lectivament les conseqüències de decisions empresarials improcedents. No s’ha de castigar a l’inocent sinó al culpable.

7) Si el govern no és capaç d’ocupar a tota la ciutadania en edat de treballar , allò que ha de fer és aportar una renda bàsica per la subsistència. Enlloc de criminalitzar a la gent desocupada, a qui s’ha de culpar és als organismes públics per la seva incompetència.
Si en la primera fase de la crisi, el sector de la construcció, el més afectat, es va veure beneficiat per l’obra pública, que tenia per objecte fer front a la situació d’atur masculí i que en molts casos ha suposat una tudadissa de doblers públics i un autèntic desgavell per la manca de coordinació i necessitat real d’algunes obres (carrers alçats amb síquies més de tres vegades), ara que la crisi afecta principalment al sector serveis on el treball femení és numèricament superior al masculí no s’ha emprès cap mesura pública en el seu favor, ans al contrari, les administracions públiques han aplicat polítiques de retalls i l’atur s’ha incrementat entre les dones.

8)Volem que la competència intercapitalista sigui substituïda pel principi de la col·laboració universal del treball i la més absoluta transparència —garantida pel control democràtic directe dels assalariats— en matèria d’investigació i desenvolupament tecnològic, deixant fora de la Llei tot secret comercial i patents de fabricació. El sistema competitiu capitalista és insostenible econòmica i  ecològicament perquè quan les empreses “més competitives” es desfan de les “menys competitives” es perden gratuïtament milers d’ hores  de treball, d’investigació, de tecnologia, de béns d’equip  i de recursos en empreses que segueixen sent útils.

9) Proposam l’eliminació d’empreses que es dediquen a l’activitat destructiva de recursos naturals que són prescindibles. L’accident de Fukushima com els de Txernòbil o de Harrisburg demostren que hi ha energies i tipus d’explotacions que surten molt cares en vides humanes , en la salut i en l’economia de les nacions. Volem el tancament de la central nuclear de Cofrents que abasteix d’energia elèctrica la nostra illa. Exigim l’eliminació dels embolcalls innecesaris en molts productes alimenticis que acaben degradant el territori i la mar. S’ha d’impedir el lliure comerç de productes químics que s’aboquen als camps, voreres dels camins i boscs, i que van a parar al aqüífers. No s’ha de subvencionar l’agricultura que abusa dels pesticides.

10) El model productiu fonamentat en la construcció i el turisme que caracteritza les nostres Illes és un model obsolet en aquest segle XXI, perquè la construcció topa amb els límits que el territori ens imposa i perquè ha constituït un element central de la crisi que patim. En relació al turisme, ni les pròpies multinacionals turístiques d’orígen balear estan disposades a invertir més a les Illes, de manera que allò que demanen ara és la destrucció de places hoteleres o la seva reconversió en apartaments, centres assistencials per a la tercera edat,o habitatges. Aquest model econòmic que ha servit durant anys per a l’obtenció de grans beneficis que han anat a parar en inversions a altres indrets que han situat a algun personatge entre els més rics de la llista Forbes contrasta amb les seves conseqüències que es poden extraure de ser una de les comunitat més pobres en matèria de pensions.
Però el sector turístic s’enfronta en els propers 20 anys a un fet irreversible: la fi del consum d’energia fòssil i barata cada vegada més insostenible ecològicament, i el turisme depèn fonamentalment d’un transport de masses que toparà amb l’increment cada cop més accelerat dels combustibles. Continuar les inversions per al turisme massiu — cada vegada les estades són més breus (4/5 dies de mitja), i amb menys aportacions de doblers perquè la classe treballadora alemanya (10 anys amb els sous congelats i contractació actual de 600 euros al mes)  i britànica les passa magres a causa de la crisi capitalista. I entretant, el camp és mort per l’especulació, i la indústria tradicional no dependent del binomi construcció/turisme també. Cal aleshores girar-se cap a allò que tenim, allò que ens dona el territori (durant molt segles s’ha viscut sense construcció i turisme) i derivar-ne industrialment al menys per a satisfer el consum intern, que no és poca cosa.

11) Ens oposam absolutament a la rebaixa d’imposts al capital, a les empreses, i molt especialment de les qüotes de la Seguretat Social que possibiliten que els rics siguin cada vegada més rics i que les persones jubilades i pensionistes siguin cada  vegada més pobres, i les pensions més miserables, moltes econòmicament inferiors a les condicions que permeten la simple subsistència: la pensió mitjana a les Balears és de 730 euros mensuals –71 euros per davall de l’estatal–, però la majoria de  les persones
pensionistes de les Balears no arriben als 500 euros mensuals, i són pobres de solemnitat.

12) Estam a favor de la imposició de càrregues fiscals directes als que més tenen, als que especulen, als que atempten contra el medi natural amb les seva activitat, i amb l’augment de la penalització per delictes en relació a l’explotació del treball. Per  això mateix i en funció d’una societat més justa i igualitària ens oposam als imposts indirectes ( com l’augment de l’IVA) que graven d’igual manera i injustament a un ric que a un pobre.El Regne d’Espanya s’ha convertit en el paradís dels rics. Espanya compta amb 148.600 persones milionàries segons la revista Forbes. És el primer Estat europeu en incrementar el patrimoni dels rics. En la política fiscal han baixat els
impostos directes a les classes riques, mentre que s’augmenten els indirectes. És hora de girar la truita i que pagui qui més té.

13) Volem que tothom que pugui i vulgui treballar  disposi d’una feina i que aquesta sigui digna. Volem que les estadístiques oficials reflexin la realitat de l’atur real  i no la deformin com es fa a Espanya i arreu d’Europa: una persona amb jornada parcial és a la vegada una persona parcialment aturada; un estudiant de batxillerat nocturn és una persona en atur, un aturat que fa un curset de formació del SOIB és un desocupat, encara que no surti als registres.

14) Combatrem els intents institucionals d’implantar la jornada parcial, perquè l’experiència europea en aquest sentit ens ha ensenyat que és un sistema per tal d’excloure a les dones del procés productiu normal i fer-les entrar en el món de la precarietat, de més baixos salaris amb major productivitat i que genera pensions de misèria. A la vegada és un sistema que permet l’economia submergida en laa mesura en que amaga jornades completes que no es cotitzen pel total i que es paguen en bona part en negre.

15) Exigim salaris suficients: no pot ser que un de cada cinc treballadors i treballadores de Balears no arribi al salari mínim interprofesional en el seu còmput anual com succeeix ara.

16) Més enllà de les promocions fotogràfiques del polítics institucionals, la realitat dels minusvàlids s’expressen en el nombre de contractes dels discapacitats, que posen en evidència a les institucions que en realitat, preses de la competitivitat fomenten el darwinisme social. Els contractes de durada determinada eren 346 l’any 2004 i 263 l’any 2008. Els indefinits eren 265 l’any 2004 i 208 l’any 2008.

17) Volem escoletes públiques i gratuïtes per a tots els infants entre 0 i 5 anys, i que es generin els corresponents llocs de treball per a una atenció amb dignitat. És d’escándol la manca d’escoletes públiques a Ciutat.

18) Durant la conselleria de Bartomeu Llinàs (PSOE) a Educació, s’ha retallat el nombre de professors i també els programes d’atenció a la diversitat (el 15,8% dels alumnes són estrangers), al temps que existien 60 aules prefabricades, i en dos anys consecutius la UIB pateix una minva de quasi un 12% dels fons aportats per la CAIB quan l’alumnat s’ha incrementat enguany un 10%. Denunciam al mateix temps la clausura de les escoles de Ses Marjades i s’Horta de Sóller per part de la Conselleria, no de bades, Bartomeu Llinàs forma  part del govern que ha incentivat despeses astronòmiques en programacions d’IB3 com la Fòrmula, i destinat més doblers al circ esportiu que al pa ( la meitat de la programació informativa d’IB3 es dedica als esports d’èlit ).

19) Ens oposam a la segregació escolar que practiquen els talibans catòlics de l’escola acientífica i confessional. No hi ha d’haver ni un cèntim d’euro per als que practiquen la segregació pels motius que siguin.

20) Una bona part de la població de les Illes Balears no té les necessitats més elementals cobertes, i per això és molt cert que feines a fer n’hi ha moltes. Una part important del territori, ara abandonat, pot ser recuperable per a satisfer la demanda energètica o alimentària. Hi ha moltes hectàrees de terres forestals i agràries absolutament abandonades a causa de la pérdua consentida del seu valor d’ús per tal de posibilitar les pràctiques especulatives que ens condemnen a una major dependència externa. Hi ha moltes necessitats formatives, educatives i assistencials sense cobrir i que tenen un valor d’ús innegable.

21) Els  béns i serveis bàsics que fan possible la vida humana, com el dret a l’aire que respiram, a l’aigua que bevem, o el lloc on habitam i dormim no han de ser objecte d’especulació. Un terreny o una casa han de servir pel seu valor d’ús i no pel seu valor de canvi en el mercat. Per això proposam la penalització impositiva directa dels camps sense cultivar  i de les cases sense habitar.

22) Volem que les institucions públiques deixin de protegir l’economia submergida com es fa fins ara i que afecta especialment les dones, especialment a les que es dediquen a treballs assistencials i de serveis domèstics sense regular, però també als joves (becaris, alumnes en pràctiques, falsos autònoms).

23) Volem que es combati el frau fiscal de grans empresaris i professionals “liberals”, amagat i consentit institucionalment com han denunciat reiteradament els agents tributaris durant anys. Qui no coneix farmàcies o consultoris metges, que no donen mai factura ?

24) Ens oposam a la privatització dels serveis públics i també a l’externalització de les funcions a benefici d’entitats privades que com s’ha comprovat en les residències de tercera edat (casos d’Inca), serveis assistencials com les cases d’acollida, serveis sanitaris, o al recentment inaugurat Hospital Son Espases, han contribuït decissivament a la degradació de la seva activitat.

25) Ens oposam a la tendència a la “guetització” i a l’agrupament de l’immigració en funció dels seus orígens, contribueix a fer més difícil la integració com passa ara mateix en alguns barris de Palma. La integració esdevé imposible quan no es posen recursos per a la mateixa, i es deixa que tot funcioni segons les dinàmiques de mercat.

26) Prescindir de persones preparades és un luxe que no ens podem permetre. Més d’un 45% de les persones amb estudis de la primera etapa de l’educació secundària està actualment en la inactivitat o en l’atur i  també un 40% de les persones que han cursat la segona etapa d’educació secundària.

27) No pot ser eficient un sistema que nega el dret al treball a gent que ha dedicat molts anys d’estudis. L’any 2009 les persones amb un títol superior  a les Illes Balears eren 157.900 (87.200 dones i 70.700 homes) , i 120.200 d’aquestes tenien feina  (un 76,13%) en tant que 37.700  (un 23,87%) estaven en inactivitat o atur. Del total d’ocupats, 57.200 eren homes (un 80,90% dels homes amb un títol superior)  i 63.000 dones (un 72,24% del total) . De les 37.700 persones desocupades amb nivells d’estudis superiors les dones desocupades o inactives eren 24.200  (un 64,19% de la desocupació i 13.500 els homes desocupats (un 35,81%).

28) La remodelació de la Platja de Palma va ser aprovada per tots els partits institucionals . Aquest projecte en la seva redacció actual preveu l’esbucament de 91 habitatges per fer-hi un passeig amb un aparcament subterrani , la construcció d’un macrocentre comercial i d’oci a l’àrea situada a l’oest de ses Fontanelles, on hi ha béns patrimonials, d’antics trencadors de pedra i de saliners, molins i pedreres, al temps que preveu la construcció de passarel·les de passeig que arribarien al Cap Enderrocat amb la desaparició d’escars i de pedreres aferrades a la mar que varen ser explotades fa segles pels canters mallorquins. Es tracta d’un projecte d’atemptat contra el patrimoni cultural que no podem deixar passar.
Altres 120 edificis i 500 habitatges de Can Pastilla i S’Arenal  estan en els plans de rehabilitació del projecte i suposaran la despesa pública de 20.000 euros de mitja per cadascún (un 53% del cost de la rehabilitació) . Fins a quin punt són necessaris aquests plans de rehabilitació quan a molts indrets de les Illes hi ha habitatges en desnonament per les seves males condicions sense ajuts públics ? Si a algú s’ha d’ajudar en la rehabilitació és a les persones que no disposen de doblers per a fer reformes que són imprescindibles.
D’altra banda, Dissidents ens oposam als avantatges fiscals que Margarita Nájera vol procurar per als hotelers  inversors en una zona que els mateixos hotelers han contribuït a degradar.

29) Ens oposam al projecte de via connectora perquè implicarà la destrossa de més de 150 finques rurals de Palma  i  suposarà l’incentiu del transport privat en detriment del transport públic  sense representar una vertadera solució a la problemàtica dels accessos a la ciutat amb un cost absurd: 157 milions d’euros. Aquesta política és encara més absurda quan es retallen els pressupostos de l’EMT a Palma en un 24,2%, quan la plantilla al llarg d’aquests anys només s’ha ampliat en 106 llocs de feina nous, que com els autobusos, són insuficients, i que provoquen conflictes laborals com el que s’ha viscut recentment.

30) L’obra pública a Mallorca s’ha caracteritzat per la corrupció, però també per la xapussa permanent amb uns i altres governs i la manca de professionalitat en la seva execució. Els casos del Metro, Palma-Arena, de Son Espases o de qualsevol voravia o enllosat dels nostres carrers (Pla E)  manifesten una greu incompetència professional del sector de la construcció on els empresaris s’han dedicat  al negoci especulatiu o a  les inversions futbolístiques, sense dedicar ni un euro a la capacitació professional, a l’estudi de nous materials i de l’eficiència energètica, i a l’adeqüació del sector per tal de fer possible una rendabilització de l’energia i de l’aigua ( es desaprofita totalment el sol i l’aigua de pluja). S’han construït finques, algunes pendent d’estrena, fins i tot de protecció oficial, sense provisió d’aparcaments, de manera que els cotxes particulars envaeixen els espais urbans (Campos, Pil·larí).

31 ) Denunciam que al temps que les institucions retallen els programes socials i incrementen els impostos, un vergonyós consens polític ha injectat  recentment trenta milions d’euros públics més en la construcció del palau de congressos, una concessió al grup hoteler Barceló, sense que hagi de pagar ni un cèntim dels compromesos i que hauran de pagar els ciutadans de Palma per la via impositiva. Al temps que es concedeixen aquests milions, l’ Ajuntament de Palma ha retallat els pressupostos de Cultura ( -13,37% )Educació (-7,03%), Salut (-8,10%), Patronat d’Escoles d’Infants ( -5,3%), EMT (-24,2% ) i incrementat en canvi la via repressiva dels conflictes incrementant els pressupostos de la Policia Local en un 5,02 %. Si manquen doblers que retallin els sous dels polítics a un màxim de 36.000 euros anuals quan es té dedicació exclusiva i 18.000 per dedicació parcial.

32) Volem que als voltants del cementiri de Porreres  es faci un monument commemoratiu a les persones afusellades amb motiu de l’alçament feixista.

33) És necessari un pla de rehabilitació de les torres de defensa que es bastiren en el segle XVI i que es troben en una situació lamentable d’enderrocament, i s’ha de fer possible l’accés del públic perquè en molts casos l’accés es fa impossible per causa dels propietaris dels terrenys propers. Per aconseguir doblers en aquests efectes és  poden prendre mesures com retallar a 36.000 euros anuals els salaris màxims del polítics, començant pels de Calvià que es permeten el luxe de tenir quatre torres de defensa en estat ruïnós.

34) Ens situam absolutament en contra de  lleis d’amnistia i desregulació urbanística i turística que ha promogut el govern Antich amb el suport de la dreta econòmica i política.

35) Ens oposam a les polítiques expansives que pretenen l’allargament del moll de Ponent (43 milions d’euros) , del dic de l’Oest (269 milions d’euros), el desenvolupament de l’escullera del moll vell i la construcció d’un segon dic de l’Oest (1.436 milions d’euros), per tal de multiplicar per tres el nombre de passatgers que actualment arriben per mitjans marítims a Mallorca (4.255.000 previstos per l’any 2012, 12.560.000 per l’any 2020 ).

36 ) Ens oposam al projecte de “recuperació i protecció de la platja de Cala Estellencs” que pretèn solucionar l’erosió de la cala amb la construcció d’un espigó, un dic submergit i amb l’aportació d’arena dragada de jaciments submarins.

37) Denunciam les nefastes polítiques privatitzadores  de la gestió de recollida de fems a llocs com Sóller, Fornalutx i Deià practicades per el Partit Popular  a benefici de socis del seu partit que són accionistes (Gesba- Cañellas, concessió per 25 anys)  i que han destacat per fer que aquests pobles estiguin més bruts que mai.

38) Proposam un servei gratuit i regular de transport de productes agrícoles fins als mercats més importants durant les pricipals collites de l’any i potenciarem la venda sense intermediaris a partir de mercats creats a l’efecte.

39) Potenciarem la recollida selectiva a domicili per a tothom.

40) Possibilitarem que tots els edificis institucionals i de nova construcció privada funcionin amb energia solar i que les noves contruccions possibilitini la recollida d’aigües pluvials.

41) Denunciam la tudadissa de doblers públics feta per la majoria municipal de Calvià (PP) en defensa de la llengua espanyola quan per la seva posició predominant en el món i també a Mallorca no necessita cap defensa especial. Els doblers d’aquestes partides es podrien dedicar a la intervenció en els jaciments arqueològics de la zona.