Posts Tagged ‘Reivindicacions’

Tot està preparat per a una nova farsa. L’aparent dissensió entre els sindicats CCOO i UGT i les patronals, al voltant de la denominada “reforma de la negociació col·lectiva” sembla una posada en escena que li pugui permetre al govern introduir una nova reforma laboral, aquesta vegada encaminada a desmantellar els marcs col·lectius de negociació…

Servirà aquesta reforma per crear ocupació? Podem assegurar que no, com tampoc han servit les anteriors “reformes”. Ni el Pla d’Ajustament imposat l’any passat va crear ni un sol lloc de treball, ni la salvatge ”reforma laboral” tampoc va servir per a això. Per contra, es van destruir mig milió d’ocupacions, des que va entrar en vigor. Per no parlar de l’empobriment i enduriment de les condicions d’accés a les pensions públiques, provocades per la “reforma de les pensions”, amb la complicitat d’una dirigència sindical que, lluny de ser solució de res, ja fa temps que s’ha convertit en una part important del problema.

Llavors, para a què aquesta nova reforma? Una altra vegada, per a acontentar “als mercats”, per a destruir de manera gratuïta drets socials i laborals de la gent treballadora. Per a empobrir a la població, en benefici de la banca privada, el gran empresariat i l’economia especulativa.

Els objectius de la reforma de la negociació col·lectiva, que han mantingut tan en secret, apunten clarament a un desmembrament del marc sectorial dels convenis col·lectius, deixant als treballadors de moltes empreses, que pot ser ni tinguin representació sindical, sense el referent que els garanteixi un mínim de drets. A més, l’anomenada eufemísticament “ultra activitat” dels convenis (mecanisme de continuïtat dels drets bàsics), està en el punt de mira, així com els despenjaments patronals, i els salaris lligats a la “productivitat”, és a dir, a l’explotació pura i dura.

Amb la victòria del PP en les anteriors eleccions, la patronal s’ha crescut, davant uns interlocutors, com ara CCOO i UGT, cada vegada més domesticats. Tot això apunta un panorama encara més inquietant per a la classe treballadora. Fins a quan?

Pep Juárez.

9 de juny de 2011.

Anuncis

Daniel Albarracín.

El Pacte de l’Euro és la via triada pels caps de govern de la UE per a executar el seu Pla de governabilitat econòmica. Aquest implica, entre altres coses, retallar els salaris i la despesa social, reduir els models de protecció social i introduir major precarietat laboral. Consagrant constitucionalment el corsè del Pacte d’Estabilitat, el Pacte imposa un control del dèficit (3% del PIB) i del deute públic (60%) i, amb això, el caràcter procíclic de la política econòmica. Amb ell s’aplicarà una major regressió fiscal i una reducció del sector públic. Amb el pacte, els països membres veuen reduïts els marges de la seva sobirania popular i de les polítiques econòmica, social i laboral, a l’haver d’adaptar-les a uns criteris institucionalitzats que, si no es produeixen fortes commocions polítiques i socials, seran pràcticament irreversibles.

Amb el Pacte de l’Euro, els rescats financers de Grècia, Irlanda i ara Portugal comporten un major procés encara, de socialització de deutes. Especialment del deute privat, que representava a Espanya, amb dades de 2010 del Banc d’Espanya, el 87% del total. Aquest endeutament que llastra l’economia, amb les baixades d’impostos i rescats a la banca, ha fet elevar-se el deute públic. També significa una transferència de rendes: els creditors –especialment els grans bancs centreeuropeus– veurien retornats els seus préstecs –oxigenant la seva solvència-; mentre, els nous deutes contrets pels Estats rescatats per la UE seran pagats pel conjunt de la ciutadania –a costa de menors serveis públics i drets socials- i la població assalariada –en forma de més atur, contrarreformas laborals, i de menors ingressos i drets laborals-.

Aquestes receptes aboquen a la depressió econòmica i ens sotmeten a la dictadura dels creditors; i els qui havien estat responsables de la crisi, seran els beneficiaris. No es corregiran, si no al contrari, les mateixes polítiques que han aprofundit la divergència i desenvolupament desigual a Europa. I els deutes públics augmentaran. Qui salva llavors a qui? Les gallines queden tancades amb la guineu.

No hi ha alternativa fàcil. Ens presenten dues opcions: rescat i mesures d’ajustament, o atac dels “mercats” sobre el deute públic. Com trencar aquest tràgic dilema? La petita Islàndia va desobeir: ha rebutjat les mesures d’ajustament social, no ha retornat el deute als creditors, ha encausat als responsables de la crisi, ha nacionalitzat la banca, ha rebutjat els “rescats” plantejats pels seus creditors, i estan sortint de la recessió! A més, mentre que els tipus d’interès del deute públic emès per Grècia i Irlanda han pujat després dels seus respectius rescats, els d’Islàndia han experimentat un significatiu descens.

La Confederació Europea de Sindicats, en contra del Pacte de l’Euro, proposa una emissió de Eurobonos que alleugi els abusius diferencials de primes de risc. També planteja que el Banc Central Europeu aposti per una política monetària sensible a la creació d’ocupació, i per que es desenvolupi una major cooperació entre els Estats membres.

Els sindicats del Sud d’Europa van més enllà, exigint una major regulació dels mercats financers, un impost sobre les transaccions financeres, la creació d’una Agència Europea del Deute –embrió d’un Tresor Públic Europeu–, i un major pressupost públic per a la UE. Aquestes mesures serien eficaces per a tallar la sagnia recessiva, atès que desbloquejarien el curtcircuit financer existent; permetrien a més bastir algunes bases per a una reforma progressista més ambiciosa.

Però fer front a la crisi en benefici de la majoria exigiria fins i tot mesures de major importància i audàcia: rebuig de les mesures d’ajustament i socialització del deute; auditoria pública de les condicions en que es va emetre, es va adquirir i es va finançar el deute públic; reestructuració i quitacions del deute contret de manera socialment rebutjable –de manera que els creditors carreguin amb el pes principal de la crisi–; recuperació de la banca pública; i refiscalització de les rendes del capital, invertint els nous ingressos públics en iniciatives d’utilitat social i de transició energètica sostenible, amb efectes de reactivació econòmica i generació d’ocupació.

Cal un canvi profund en la política europea que impulsi no només una ferma regulació dels mercats financers, sinó també l’harmonització fiscal internacional, basada en impostos directes i progressius, així com una equiparació de drets socials i salarials a l’alça. La gestió del dèficit i el deute hauria de prefigurar-se amb un criteri que garanteixi polítiques d’inversió contracícliques en la recessió que vivim, la qual cosa impedeix el Pacte de l’Euro.

Cal trobar un camí cap a una aliança supranacional que posi en tensió a la UE, que s’oposi i desobeeixi el Pacte de l’Euro i que es solidaritzi i coordini políticament per a començar a construir altra Europa. Del que es tracta, en suma, és de pressionar amb base i criteris ferms per a conduir les polítiques de la UE a favor de la majoria social que representa a la classe treballadora, en una orientació diametralment oposada al que és cada vegada més una Europa al servei de les grans oligarquies financeres.

Aquest article també és signat per Bibiana Medialdea, Bruno Estrada, Manuel Garí i Nacho Álvarez

DISSIDENTS AMB LA RADIOTELEVISIÓ DE MALLORCA

El matí de dijous 19 de maig, un grup de membres de l’assemblea de Dissidents ha fet una acció de protesta contra l’anunci del Partit Popular de tancament de la Radiotelevisió de Mallorca davant els estudis de l’emissora Ona Mallorca. Vestits amb caretes blanques amb la boca tapada i portant cartells amb eslògans com “La informació no és un negoci. No al tancament”, “Próximament TV / Radio [M]orta”, han expressat la seva disconformitat amb el tancament d’un servei públic que es sumarà a altres privatitzacions i tancaments en cas que els populars governin el Consell de Mallorca la propera legislatura. Televisió de Mallorca i Ona Mallorca compten amb un pressupost i dèficit reduït, en comparació amb el d’IB3. Dissidents ha manifestat la seva intenció de donar suport a totes les accions que es facin en defensa d’aquest mitjà de comunicació públic així com de tots els serveis públics que, de manera general, es veuran amenaçats per la cadena de retallades ja anunciades de cara a la propera legislatura.

 LCF

per l’assemblea de Dissidents

19 de maig de 2011

DONES I FEMINISME

DISSIDENTS

L’EDUCACIÓ EN PERSPECTIVA FEMINISTA

Dret a l’educació permanent i gratuïtat de l’ensenyament públic i de qualitat dels 0 als 18 anys.

Ensenyament públic amb recursos i mitjans que potenciïn la seva qualitat. Contra la utilització de doblers públics per a l’ensenyament privat i /o concertat.

Campanyes d’alfabetització als sectors més desafavorits com són les dones dels col·lectius immigrants i d’altres.

Reclamam la laïcitat de l’escola.  Lluitar contra la interferència de totes les religions, que reprimeixen i condicionen les dones. Denunciar els privilegis de l’església en matèria educativa.

Quant a la coeducació i currículum ocult demanem el reconeixement i valoració de les aptituds, les capacitats i les conductes al marge de la seva vinculació a un sexe-gènere concret.

Superar la separació i jerarquització dels rols masculí i femení per assolir la igualtat.

Visibilitzar la presència femenina al llarg de la història i les aportacions de les dones en el món científic, tècnic, literari i artístic, com un pas important per normalitzar el currículum escolar.

Per l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric i per una educació sexual acompanyada de formació afectiva sentimental i lliure de l’estereotip heterosexual i reproductiu.

Revisió dels llibres de text i altres materials escolars i campanya de rebuig i retirada de tot el material sexista i androcèntric.

TREBALLS I CURES

Contra els estereotips i rols; valoració del treball domèstic, per tal que deixin de ser feines en femení i siguin compartides per homes i dones.

Estem a favor de la desmitificació dels treballs de cures que realitzem les dones pel manteniment del sistema capitalista.

Denunciem el discurs que des de determinats àmbits diuen que per conciliar la vida laboral i familiar s’ha de flexibilitzar el mercat laboral perquè això novament margina les dones a les feines dins l’àmbit “considerat” privat.

Lluitem per modificar la relació laboral-domèstica perquè les dones puguem tenir una participació real també en lo social.

Demanem a les institucions públiques que dotin de recursos i mesures adequades i suficients per atendre les necessitats de les persones en situació de dependència, tals com Llars de dia, residències, atenció a domicili, unitats de descans per a familiars cuidadors durant les vacances.

CIUTAT, ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Aplicar la perspectiva de gènere a les necessitats de la vida quotidiana, donant importància a millorar el transport urbà i entre els pobles per fer mes sostenible la vida quotidiana dels seus habitants.

Espais per desenvolupar activitats sense ingerències de les administracions.

Eradicació de la desigualtat en la participació i accés de las dones en la definició de polítiques econòmiques i en els  processos de producció.

VIOLÈNCIA MASCLISTA

Denunciar la violència masclista, present en les nostres vides quotidianes en forma de maltractaments, assassinats, violacions i assetjament sexual, com la manifestació més extrema de la relació desigual de poder entre dones i homes.

Denunciar la manca de mitjans materials i humans, així com la mancança de voluntat per desenvolupar la Llei i la sensibilització i formació entre els professionals que han d’intervenir, i la insuficiència d’ajudes econòmiques, de formació i psicològiques a les víctimes.

Aconseguir que la igualtat, la llibertat i la resolució no violenta dels conflictes siguin valors essencials (no tan sols formals sinó reals) és una tasca de la societat en el seu conjunt que requereix la implicació de totes i tots.

Volem assolir una societat sense explotació ni opressió de cap tipus, una societat que no estigui basada en la lògica del benefici, de la competitivitat i de la violència que les sustenta, sinó que s’organitzi entorn valors de solidaritat, respecte, igualtat i  bé comú.

Denunciem l’ús sensacionalista que alguns mitjans de comunicació fan d’aquesta lacra.

 

ECONOMIA

Impulsar l’obligació legal d’acompanyar els Pressupostos d’informes d’Avaluació d’Impacte de Gènere, i la constitució d’una comissió depenent de la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública per la seva realització i aprovació.

Enfortir la capacitat dels ajuntaments per incorporar la perspectiva de gènere en la planificació, la gestió i l’avaluació de la despesa i de l’ingrés públic.

Govern i Consell han d’inspeccionar i garantir que es faci realitat que a igual treball igual salari, prohibint i sancionant les empreses que no ho respectin. Així mateix pel que fa a l’economia submergida on la presència femenina és enorme.

DRET AL PROPI COS

Reivindiquem que ningú decideixi per nosaltres, ni jutges, ni capellans, ni polítics, ni metges. La sanitat pública ha de garantir la rapidesa i eficàcia per dur a terme nostre dret a decidir.

Avortament lliure i gratuït, a càrrec de la seguretat social.

Rebutgem l’objecció de consciència i la hipocresia utilitzada com una eina política d’alguns sectors sanitaris per afavorir posicions conservadores i masclistes.

DONA I RELIGIÓ

El patriarcat i la religió estan fortament units, i és utilitzat com a modelador ètic i social, afavorint el poder dels homes sobre les dones.

Rebutgem el tractament del paper que manté la dona dins la religió

Demanem la secularització dels estats: la divisió de lo mundà de lo espiritual, la separació de la política i de les creences.

Condemnem les polítiques basades en el patriarcat existent en les religions que s’utilitzen com a excusa per a menysprear i tancar a les dones dins del món dels homes.

Les dones i el feminisme han de treballar per abolir les idees de poder que donen lloc al sotmetiment d’uns éssers per altres.

A continuació vos deixam un parell de pinzellades de l’acte de presentació de la candidatura Dissidents a can Alcover el passat dijous 5 de maig, al que va assistir una vintena de persones.

Xerraren Laura Camargo, cap de llista al Parlament; Bernat Mas, cap de llista al Consell de Mallorca; Jaume Calafell, núm. 3 al Consell; María José Espases, núm. 7  al Parlament i Andrés Ginés, número 2 al Parlament.

Laura Camargo va fer una petita presentació de la coalició, dels objectius que tenim i del futur que ens espera, i després va xerrar més concretament sobre la lluita feminista i el paper de la dona a la societat actual.

Bernat Mas va xerrar sobre la situació actual del moviment anti Bolonya, el qual sembla ser se troba a una situació bastant inoperant, i sobre la importància de l’internacionalisme avui dia enfocant la situació sobre els moviments populars al món àrab.

Jaume Calafell ens va parlar de l’actual situació que viuen les persones que pertanyen al col·lectiu LGTBI a l’Estat Espanyol i de la importància de la llengua catalana com a eina de socialització i cohesió de les persones que vivim als Països Catalans, demanant entre d’altres coses que recolzem la Llei de Normalització Lingüística davant les agressions provinents dels sectors més reaccionaris i espanyolistes del PP.

María José Espases feu una brillant exposició sobre la situació actual dels serveis públics a Mallorca, concretament del sector sanitari, i del futur que ens espera si aquest servei es desmantella.

Andrés Ginés ens va xerrar sobre l’impacte mediambiental que té el capitalisme a les nostres vides, i de la necessitat de conscienciar a les persones sobre la limitació dels recursos naturals.

Després, va haver una roda de preguntes i una mica de debat entre el públic.

Aquí vos deixam un parell de fotografies de l’acte.

Idò, aquí vos deixam una altra de les nostres “joies electorals”. Esperem que vos agradi i vos faci riure de la mateixa manera que varem riure nosaltres.

Aquí vos deixam el primer vídeo que hem preparat per a la campanya electoral que començarà el proper dia 6. Com no podia ser d’una altra manera, els vídeos han estat fets per nosaltres mateixos i amb l’absoluta independència de bancs, crèdits i coses per l’estil.

Agraïm especialment la tasca feta a Candela Producciones per haver tingut tanta de paciència amb nosaltres. Gràcies!

Vos podeu subscriure al nostre compte de Youtube picant aquí i veureu abans que ningú la resta de vídeos, i l’espot que se emetrà a la televisió.

Salut i dissidéncia!

Vota Dissidents

El proper dimecres 4 de Maig tendrà lloc una roda de premsa de per presentar aquesta candidatura als mitjans de comunicació i a la societat mallorquina. La cita és a les 11 del matí a la plaça de la Porta del Camp, davant l’oficina del SOIB.

L’endemà dia 5, dijous tendrà lloc l’acte públic de presentació de la candidatura a Can Alcover (carrer de Sant Alonso, 24) a les 19 hores. No t’ho perdis, el capital ha de saber que també té