Arxiu d'Autor

Dissidents ha participat en el primer de maig a Palma amb un seguici combatiu i reivindicatiu.

Dissidents va participar activament en el primer de maig a Palma

Aquí vos deixam alguns dels moments que han passat fent la pancarta i assistint a la manifestació:

Glosat de la mala gent
que ens amarga l’existència.
Uneix-te a la Dissidència
Vine i lluita amb Dissidents.
—————————————–
1.- Aquest 22 vinent
es celebren eleccions
per a triar parlament
i altres institucions.

2.- Aquests quatre anys viscuts
i altres quatre abans passats
ens han deixat ben fotuts
i a les butxaques, forats.

3.- Són molts els que han fet calaix
amb embulls i corrupcions.
Han robat la gent d’abaix
i ara ens venen amb cançons.

4.-Polítics professionals
ara ens venen amb sermons.
Volen que oblidem els mals
i retenir els escons.

5.-Sabeu quina canongia
és cobrar 3.000 al mes.
N’hi ha que encara cobren més..
Què es de bona sa cadira !

6.-Per això som Dissidents
i denunciam situacions
de governs i presidents
avalats amb corrupcions.

7.-Per omissió o per acció
han governat malament,
se n’han rigut de la gent
de més humil condició.

8.-Per omissió o per acció
han governat malament,
i no és bona solució
triar Son Fam o Son Talent.

9.-Nosaltres som Dissidents
perquè som tips de mentides,
perquè els programes pendents
han demostrat grans traïdes.

10.- Els rics ara en tenen més,
paguen menys cotitzacions,
i ens ajusten el pes
i ens rebaixen les pensions.

11.-Els rics ara en tenen més.
Cobren moltes subvencions.
Aturats no tenen res
i altres tenen milions.

12.- Tots fan programes de dreta
i els seus noms són incorrectes
lleven impostos directes,
al poble fan la traveta.

13.- Amb els imposts indirectes
paguen igual rics i pobres,
l’IVA dels rics i manobres
no són justs, ni són correctes.

14.- Impulsen les religions
desigualtats de la dona.
Cap d’elles mai no és bona
i són de mascles , sermons.

15.- Els empresaris bribons
ens exploten per igual,
però al pagar el jornal
no hi ha iguals condicions.

16.- Ara passen de cent mil
les persones aturades
sense veure el cap del fil
i cercant feina de bades.

17.- La major part del jovent
no té feina ni en tendrà
si en canviar el parlament
queda un o altre ase gorà.

18.- La major part del jovent
no té feina ni en tendrà
i acontenta el seu present
amb l’ajuda familiar.

19.-No és de bon enteniment
dir que sortim de la crisi
quan bona part de la gent
no en té cap benefici.

20.- Ens parlen de creixement,
i d’un PIB meravellós,
però pocs mengen les popes
Molts roeguen nomès l’os.

21.- Els pisos buits són milers
i alcen noves construccions.
Sense sostre en els carrers
dormen en quatre cartrons.

22.-Diuen que no hi ha doblers
per l’escola en condicions.
Encara hi ha barracons
però si en tenen per a ells.

23.-Duen 3000 milions gastats
en programes militars
des de Bòsnia a Afganistan
sempre al servei de l’ Otan.

24.- Duen 3000 milions gastats
en despeses colonials,
però ens apliquen els retalls
als programes socials.

25.- Gairebé són tots iguals.
Ara diuen. Si a la guerra.
Dissidents volem la terra
lliure d’armes i de mals.

26.- Dissidents som una opció
que va contra el capital
perquè cap a un món millor
cal combatre l’eix del mal.

27.-Dissidents vol la natura
lliure d’asfalts i maons,
de fems , contaminacions,
d’una banca que és usura.

28.- Dissidents vol acabar
amb els ajuts a la banca
perquè no s’ha d’ ajudar
als que el luxe no els hi manca.

29.- No ens han d’expropiar
d’ empreses que són de tots
per afavorir a uns pocs
i així prevaricar.

30.- Volem socialitzar
l’aigua, llum, caixes i bancs,
que s’han d’autogestionar
i no recular com crancs.

31.-Dissidents vol acabar
amb l’energia que mata:
l’energia nuclear,
costa vides. No és barata.

32.- Dissident vol advertir
com feien antics profetes
que no resta més camí
que l’ús d’energies netes.

33.-Estam davant el final
d’un cicle absurd de consum
impulsat pels qui ens fan mal:
propagandistes del fum.

34.-No ens podem deixar dur
per els dictats dels mercats.
Atendre necessitats
és procurar-se el futur.

35.- Quan el cost de l’energia
exhaurible arribi al cim,
no tendrem alternativa
al model que ara vivim.

36.-Mallorca és limitada,
no creix fins a l’infinit,
la construcció i el turisme
no ens faran sempre profit.

37.-Hem de cercar altres vies,
amb ús just de terra i mar,
indústries més productives,
lliures de contaminants.

38.-Ens sobren les hores extra,
el treball s’ha d’escurçar
per gaudir de la vida digna
i satisfer als infants.

39.- Els infants creixen tots sols
en el carrer i la llar,
privats d’atenció dels pares,
vé el fracàs escolar.

40.-Tenim les jornades més llargues
de tot el món laboral.
Estar més temps a la feina
no equival a treballar.

41.- Optam pel repartiment
de la riquesa i treball
És de comú enteniment
que el seny s’ha d’imposar.

42.- Allunyem la mala gent
que ens amarga l’existència,
opta per la Dissidència,
vine i lluita amb Dissidents.

Perquè només volen amagar la misèria…… (imatge d’un exclòs en un banc) …..volem eliminar-la amb la Renda Bàsica Universal
perquè volen amagar l’atur (Coa del Soib) ……….volem repartir el treball existent i generar treballs socials que són útils
Si ells volen asfaltar tota Mallorca i generar contaminació……………….Volem transport públic
Si ells volen càrrecs polítics i direccions públiques amb bons salaris………… No paguem la seva incompetència.
Si ells volen fer-se rics amb els doblers de la ciutadania………………………….No volem polítics professionals
Si ells volen setmanes laborals de 65 hores a preu d’esclau……………Volem 35 hores setmanals màximes per tal d’atendre als infants
Volen fer negoci amb les nostres cotitzacions i allarguen la vida laboral per tal de no pagar……. Volem el que és nostre.jubilació als 60
Volen nuclears……………………………………però cap d’ells ha anat voluntari a intentar solventar la catàstrofe de Fukushima.
Perquè venen les nostres empreses públiques als seus amics ………………Volem empreses públiques autogestionades socialment
Perquè fan dels animals una jugueta que maltracten……………………….Volem que es castigui als culpables del maltractament animal
Perquè hi ha més de 80.000 pisos o cases desocupades………………… La casa ha de recuperar el seu valor d’ús. Prou especulació.
Perquè els nostres jubilats i pensionistes són dels que menys cobren………… La pensió mínima ha de ser de 1.000 euros
Si ells volen la via connectora, l’autovia camuflada………………………….Nosaltres optam pel transport públic sense privatitzacions
Si ells privatitzen el sector aeri………………………….Socialitzem la gestió pública que ens ha lliurat d’accidents i que fa millor servei
Si ells volen un macroport per incrementar els passatgers…………………..Nosaltres deim que la nostra Illa no ho pot absorbir tot
Si ells es fonamenten en el binomi contrucció/turisme………….Nosaltres volem recuperar el sector primari i industrial propi per a satisfer les nostres necessitats.
Si amb ells la dona cobra menys que l’home………………………..Amb nosaltres cobrarà el mateix
Si ells regalen els nostres  doblers als rics (bancs, caixes, hotelers i constructors)……………..Nosaltres els carregarem d’imposts
Si ells opten per la guerra………………………………………….  Nosaltres optam per la pau i la desmilitarització

Què volem Dissidents ?

1)- Volem tenir el dret de decidir enfront d’unes institucions europees capitalistes i antidemocràtiques  que amb les seves directives, reglaments i altres normes determinen més d’un 75% de la legislació que s’aplica a la ciutadania. L’Europa que patim no és una Europa democràtica perquè les decissions que ens afecten es prenen majoritàriament fora del Parlament Europeu. Per això reivindicam el dret de decidir avui  per combatre les normes antisocials europees que només afavoreixen als rics, com són per exemple la directiva Bolkenstein, la de les 65 hores setmanals de treball, la de retorn ,  la que permet el dret a contaminar amb els seus efectes nefasts sobre el clima comprant el dret a contaminar, o la dictadura (art 107 TFUE) que ens imposen fent dels serveis públics essencials objecte de negoci privat.

2) Ens oposam a la dictadura dels mercats i de la borsa que centren l’objectiu de l’economia i de la vida de les persones en l’obtenció de riqueses que només beneficien a una minoria social. Ens oposam a la dictadura del Banc Central Europeu que condiciona les nostres vides amb fets aparentment tècnics com són les pujades dels tipus d’interès, però que són fets polítics determinats per part d’una institució no elegida per cap persona, que determinen la distribució desigual de la riquesa  que  impossibiliten l’obtenció de crèdits i condemnen a molta gent, per posar un exemple, a no poder pagar la hipoteca..

3) En oposam als vincles militars europeus (art. 42.2 TUE) amb un instrument d’agressió militar imperialista com és l’OTAN, clarament implicada en moltes morts. I ens oposam a la política militarista del govern PSOE que ha dedicat més de 4.300 milions d’euros a la presència de l’exèrcit a l’exterior (més de 1900 milions d’euros a l’Afganistan), quan al mateix temps ens fan estrényer el cinturó. Volem que les casernes encara existents a Mallorca passin a ser propietat civil pública.

4) Les Balears tenien un deute públic de 2.728 euros per habitant l’any 2008. El deute públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a final de març  de 2009 es va xifrar en 2.827 milions d’euros, i a final de l’any 2010 va arribar a 3.650  euros per habitant. Com sol passar, es fa pagar l’increment del deute a la població per la via impositiva indirecte, de manera que sempre paguen les persones més desvalgudes. Dissidents ens oposarem frontalment a qualsevol d’aquestes mesures.

5) Defensam el dret al treball i s’han de donar solucions immediates al principal problema generador de pobresa, marginalitat i misèria que és la desocupació permanent que utilitza el sistema capitalista per tal d’incrementar els beneficis i pagar salaris més baixos. Amb cada avenç tecnològic , els mitjans de producció poden processar més matèria primera per unitat de temps amb un menor nombre d’assalariats. La conseqüència social d’aquesta realitat vista des de la lògica econòmica del capitalisme, s’expressa que el capital constant (màquines, eines, edificis, terra, matèries primeres i auxiliars), creix més ràpid que la població explotada, deixant inactiva a
una part cada vegada major de població explotable. De manera que si es tracta d’incrementar l’ocupació, el temps de cada jornada ha de repartir-se entre la població assalariada sense que aquesta perdi poder adquisitiu. Els empresaris privats i les seves patronals  en aquestes Illes gaudeixen de moltes subvencions públiques que paga la majoria treballadora i allò que fan  (any 2010) és  retallar  l’ocupació indefinida (-3,87%) i del sector privat (-4,5%) amb acomiadaments injustificats.

S’han d’abolir immediatament les hores extra i s’ha de posar en marxa de manera immediata per llei la setmana laboral de 35 hores en tots els sectors sense perdre poder adquisitiu, començant per les institucions de l’estat, autonòmiques i municipals.
És possible donar feina a tothom que vulgui sempre que es posin per davant les necessitats de la població enfront de la cobdícia d’una minoria privilegiada explotadora que és la causant de la crisi i dels seus efectes.

Les estadístiques oficials del Ibesat  deien que durant l’any 2009, la població activa, la que està en edat de treballar entre els 16 i 65 anys sumava a les Balears 890.300 persones. Les persones oficialment ocupades eren 478.900  (ara són 450.000 segons l’EPA: 245.100 homes i 204.900 dones) i  les desocupades (registrades a l’atur o en la inactivitat)  eren  411.400 (ara 409.962  ). Aquestes xifres ens manifesten que un 46%  de les persones en edat de treballar, o bé són inactives o bé són desocupades inscrites en els registres oficials. Aleshores les xifres oficials ens diuen que les persones registrades a l’atur eren 105.200 (ara 89.662)  i les inactives eren 306.100 (ara 320.300). És a  dir que segons les estadístiques oficials tenim 16.538 persones menys a l’atur, al temps que en tenim 14.800 més en inactivitat, però  el resultat final seria que la població activa actual hauria passat de les 890.300 persones a 859.962 (450.000 ocupades + 409.962 en inactivitat o atur ), amb la qual cosa entre 2009 i ara haurien desaparegut 30.338 persones dels registres de la població activa, la qual cosa ens manifesta que oficialment entre l’any 2009 i ara la realitat de la desocupació és molt major de la que manifesten.
Les dones en inactivitat eren  poc menys de 188.000 i els homes inactius més de 118.000. Els homes en atur eren 62.700 i les dones 42.700. Ara les persones inactives són 320.300. (192.000 dones, 128.300 homes).

6) Volem que es penalitzin les empreses que recórren a la reducció de personal de manera improcedent, començant per el retall de qualsevol subvenció pública de qualsevol tipus . Quan no hi ha motius per posar un treballador a l’INEM, s’ha de fer que l’empresari pagui no només una indemnització que cada vegada és més raquítica: també ha de pagar el cost de les prestacions d’atur: els cotitzants no tenen cap motiu per haver de pagar col·lectivament les conseqüències de decisions empresarials improcedents. No s’ha de castigar a l’inocent sinó al culpable.

7) Si el govern no és capaç d’ocupar a tota la ciutadania en edat de treballar , allò que ha de fer és aportar una renda bàsica per la subsistència. Enlloc de criminalitzar a la gent desocupada, a qui s’ha de culpar és als organismes públics per la seva incompetència.
Si en la primera fase de la crisi, el sector de la construcció, el més afectat, es va veure beneficiat per l’obra pública, que tenia per objecte fer front a la situació d’atur masculí i que en molts casos ha suposat una tudadissa de doblers públics i un autèntic desgavell per la manca de coordinació i necessitat real d’algunes obres (carrers alçats amb síquies més de tres vegades), ara que la crisi afecta principalment al sector serveis on el treball femení és numèricament superior al masculí no s’ha emprès cap mesura pública en el seu favor, ans al contrari, les administracions públiques han aplicat polítiques de retalls i l’atur s’ha incrementat entre les dones.

8)Volem que la competència intercapitalista sigui substituïda pel principi de la col·laboració universal del treball i la més absoluta transparència —garantida pel control democràtic directe dels assalariats— en matèria d’investigació i desenvolupament tecnològic, deixant fora de la Llei tot secret comercial i patents de fabricació. El sistema competitiu capitalista és insostenible econòmica i  ecològicament perquè quan les empreses “més competitives” es desfan de les “menys competitives” es perden gratuïtament milers d’ hores  de treball, d’investigació, de tecnologia, de béns d’equip  i de recursos en empreses que segueixen sent útils.

9) Proposam l’eliminació d’empreses que es dediquen a l’activitat destructiva de recursos naturals que són prescindibles. L’accident de Fukushima com els de Txernòbil o de Harrisburg demostren que hi ha energies i tipus d’explotacions que surten molt cares en vides humanes , en la salut i en l’economia de les nacions. Volem el tancament de la central nuclear de Cofrents que abasteix d’energia elèctrica la nostra illa. Exigim l’eliminació dels embolcalls innecesaris en molts productes alimenticis que acaben degradant el territori i la mar. S’ha d’impedir el lliure comerç de productes químics que s’aboquen als camps, voreres dels camins i boscs, i que van a parar al aqüífers. No s’ha de subvencionar l’agricultura que abusa dels pesticides.

10) El model productiu fonamentat en la construcció i el turisme que caracteritza les nostres Illes és un model obsolet en aquest segle XXI, perquè la construcció topa amb els límits que el territori ens imposa i perquè ha constituït un element central de la crisi que patim. En relació al turisme, ni les pròpies multinacionals turístiques d’orígen balear estan disposades a invertir més a les Illes, de manera que allò que demanen ara és la destrucció de places hoteleres o la seva reconversió en apartaments, centres assistencials per a la tercera edat,o habitatges. Aquest model econòmic que ha servit durant anys per a l’obtenció de grans beneficis que han anat a parar en inversions a altres indrets que han situat a algun personatge entre els més rics de la llista Forbes contrasta amb les seves conseqüències que es poden extraure de ser una de les comunitat més pobres en matèria de pensions.
Però el sector turístic s’enfronta en els propers 20 anys a un fet irreversible: la fi del consum d’energia fòssil i barata cada vegada més insostenible ecològicament, i el turisme depèn fonamentalment d’un transport de masses que toparà amb l’increment cada cop més accelerat dels combustibles. Continuar les inversions per al turisme massiu — cada vegada les estades són més breus (4/5 dies de mitja), i amb menys aportacions de doblers perquè la classe treballadora alemanya (10 anys amb els sous congelats i contractació actual de 600 euros al mes)  i britànica les passa magres a causa de la crisi capitalista. I entretant, el camp és mort per l’especulació, i la indústria tradicional no dependent del binomi construcció/turisme també. Cal aleshores girar-se cap a allò que tenim, allò que ens dona el territori (durant molt segles s’ha viscut sense construcció i turisme) i derivar-ne industrialment al menys per a satisfer el consum intern, que no és poca cosa.

11) Ens oposam absolutament a la rebaixa d’imposts al capital, a les empreses, i molt especialment de les qüotes de la Seguretat Social que possibiliten que els rics siguin cada vegada més rics i que les persones jubilades i pensionistes siguin cada  vegada més pobres, i les pensions més miserables, moltes econòmicament inferiors a les condicions que permeten la simple subsistència: la pensió mitjana a les Balears és de 730 euros mensuals –71 euros per davall de l’estatal–, però la majoria de  les persones
pensionistes de les Balears no arriben als 500 euros mensuals, i són pobres de solemnitat.

12) Estam a favor de la imposició de càrregues fiscals directes als que més tenen, als que especulen, als que atempten contra el medi natural amb les seva activitat, i amb l’augment de la penalització per delictes en relació a l’explotació del treball. Per  això mateix i en funció d’una societat més justa i igualitària ens oposam als imposts indirectes ( com l’augment de l’IVA) que graven d’igual manera i injustament a un ric que a un pobre.El Regne d’Espanya s’ha convertit en el paradís dels rics. Espanya compta amb 148.600 persones milionàries segons la revista Forbes. És el primer Estat europeu en incrementar el patrimoni dels rics. En la política fiscal han baixat els
impostos directes a les classes riques, mentre que s’augmenten els indirectes. És hora de girar la truita i que pagui qui més té.

13) Volem que tothom que pugui i vulgui treballar  disposi d’una feina i que aquesta sigui digna. Volem que les estadístiques oficials reflexin la realitat de l’atur real  i no la deformin com es fa a Espanya i arreu d’Europa: una persona amb jornada parcial és a la vegada una persona parcialment aturada; un estudiant de batxillerat nocturn és una persona en atur, un aturat que fa un curset de formació del SOIB és un desocupat, encara que no surti als registres.

14) Combatrem els intents institucionals d’implantar la jornada parcial, perquè l’experiència europea en aquest sentit ens ha ensenyat que és un sistema per tal d’excloure a les dones del procés productiu normal i fer-les entrar en el món de la precarietat, de més baixos salaris amb major productivitat i que genera pensions de misèria. A la vegada és un sistema que permet l’economia submergida en laa mesura en que amaga jornades completes que no es cotitzen pel total i que es paguen en bona part en negre.

15) Exigim salaris suficients: no pot ser que un de cada cinc treballadors i treballadores de Balears no arribi al salari mínim interprofesional en el seu còmput anual com succeeix ara.

16) Més enllà de les promocions fotogràfiques del polítics institucionals, la realitat dels minusvàlids s’expressen en el nombre de contractes dels discapacitats, que posen en evidència a les institucions que en realitat, preses de la competitivitat fomenten el darwinisme social. Els contractes de durada determinada eren 346 l’any 2004 i 263 l’any 2008. Els indefinits eren 265 l’any 2004 i 208 l’any 2008.

17) Volem escoletes públiques i gratuïtes per a tots els infants entre 0 i 5 anys, i que es generin els corresponents llocs de treball per a una atenció amb dignitat. És d’escándol la manca d’escoletes públiques a Ciutat.

18) Durant la conselleria de Bartomeu Llinàs (PSOE) a Educació, s’ha retallat el nombre de professors i també els programes d’atenció a la diversitat (el 15,8% dels alumnes són estrangers), al temps que existien 60 aules prefabricades, i en dos anys consecutius la UIB pateix una minva de quasi un 12% dels fons aportats per la CAIB quan l’alumnat s’ha incrementat enguany un 10%. Denunciam al mateix temps la clausura de les escoles de Ses Marjades i s’Horta de Sóller per part de la Conselleria, no de bades, Bartomeu Llinàs forma  part del govern que ha incentivat despeses astronòmiques en programacions d’IB3 com la Fòrmula, i destinat més doblers al circ esportiu que al pa ( la meitat de la programació informativa d’IB3 es dedica als esports d’èlit ).

19) Ens oposam a la segregació escolar que practiquen els talibans catòlics de l’escola acientífica i confessional. No hi ha d’haver ni un cèntim d’euro per als que practiquen la segregació pels motius que siguin.

20) Una bona part de la població de les Illes Balears no té les necessitats més elementals cobertes, i per això és molt cert que feines a fer n’hi ha moltes. Una part important del territori, ara abandonat, pot ser recuperable per a satisfer la demanda energètica o alimentària. Hi ha moltes hectàrees de terres forestals i agràries absolutament abandonades a causa de la pérdua consentida del seu valor d’ús per tal de posibilitar les pràctiques especulatives que ens condemnen a una major dependència externa. Hi ha moltes necessitats formatives, educatives i assistencials sense cobrir i que tenen un valor d’ús innegable.

21) Els  béns i serveis bàsics que fan possible la vida humana, com el dret a l’aire que respiram, a l’aigua que bevem, o el lloc on habitam i dormim no han de ser objecte d’especulació. Un terreny o una casa han de servir pel seu valor d’ús i no pel seu valor de canvi en el mercat. Per això proposam la penalització impositiva directa dels camps sense cultivar  i de les cases sense habitar.

22) Volem que les institucions públiques deixin de protegir l’economia submergida com es fa fins ara i que afecta especialment les dones, especialment a les que es dediquen a treballs assistencials i de serveis domèstics sense regular, però també als joves (becaris, alumnes en pràctiques, falsos autònoms).

23) Volem que es combati el frau fiscal de grans empresaris i professionals “liberals”, amagat i consentit institucionalment com han denunciat reiteradament els agents tributaris durant anys. Qui no coneix farmàcies o consultoris metges, que no donen mai factura ?

24) Ens oposam a la privatització dels serveis públics i també a l’externalització de les funcions a benefici d’entitats privades que com s’ha comprovat en les residències de tercera edat (casos d’Inca), serveis assistencials com les cases d’acollida, serveis sanitaris, o al recentment inaugurat Hospital Son Espases, han contribuït decissivament a la degradació de la seva activitat.

25) Ens oposam a la tendència a la “guetització” i a l’agrupament de l’immigració en funció dels seus orígens, contribueix a fer més difícil la integració com passa ara mateix en alguns barris de Palma. La integració esdevé imposible quan no es posen recursos per a la mateixa, i es deixa que tot funcioni segons les dinàmiques de mercat.

26) Prescindir de persones preparades és un luxe que no ens podem permetre. Més d’un 45% de les persones amb estudis de la primera etapa de l’educació secundària està actualment en la inactivitat o en l’atur i  també un 40% de les persones que han cursat la segona etapa d’educació secundària.

27) No pot ser eficient un sistema que nega el dret al treball a gent que ha dedicat molts anys d’estudis. L’any 2009 les persones amb un títol superior  a les Illes Balears eren 157.900 (87.200 dones i 70.700 homes) , i 120.200 d’aquestes tenien feina  (un 76,13%) en tant que 37.700  (un 23,87%) estaven en inactivitat o atur. Del total d’ocupats, 57.200 eren homes (un 80,90% dels homes amb un títol superior)  i 63.000 dones (un 72,24% del total) . De les 37.700 persones desocupades amb nivells d’estudis superiors les dones desocupades o inactives eren 24.200  (un 64,19% de la desocupació i 13.500 els homes desocupats (un 35,81%).

28) La remodelació de la Platja de Palma va ser aprovada per tots els partits institucionals . Aquest projecte en la seva redacció actual preveu l’esbucament de 91 habitatges per fer-hi un passeig amb un aparcament subterrani , la construcció d’un macrocentre comercial i d’oci a l’àrea situada a l’oest de ses Fontanelles, on hi ha béns patrimonials, d’antics trencadors de pedra i de saliners, molins i pedreres, al temps que preveu la construcció de passarel·les de passeig que arribarien al Cap Enderrocat amb la desaparició d’escars i de pedreres aferrades a la mar que varen ser explotades fa segles pels canters mallorquins. Es tracta d’un projecte d’atemptat contra el patrimoni cultural que no podem deixar passar.
Altres 120 edificis i 500 habitatges de Can Pastilla i S’Arenal  estan en els plans de rehabilitació del projecte i suposaran la despesa pública de 20.000 euros de mitja per cadascún (un 53% del cost de la rehabilitació) . Fins a quin punt són necessaris aquests plans de rehabilitació quan a molts indrets de les Illes hi ha habitatges en desnonament per les seves males condicions sense ajuts públics ? Si a algú s’ha d’ajudar en la rehabilitació és a les persones que no disposen de doblers per a fer reformes que són imprescindibles.
D’altra banda, Dissidents ens oposam als avantatges fiscals que Margarita Nájera vol procurar per als hotelers  inversors en una zona que els mateixos hotelers han contribuït a degradar.

29) Ens oposam al projecte de via connectora perquè implicarà la destrossa de més de 150 finques rurals de Palma  i  suposarà l’incentiu del transport privat en detriment del transport públic  sense representar una vertadera solució a la problemàtica dels accessos a la ciutat amb un cost absurd: 157 milions d’euros. Aquesta política és encara més absurda quan es retallen els pressupostos de l’EMT a Palma en un 24,2%, quan la plantilla al llarg d’aquests anys només s’ha ampliat en 106 llocs de feina nous, que com els autobusos, són insuficients, i que provoquen conflictes laborals com el que s’ha viscut recentment.

30) L’obra pública a Mallorca s’ha caracteritzat per la corrupció, però també per la xapussa permanent amb uns i altres governs i la manca de professionalitat en la seva execució. Els casos del Metro, Palma-Arena, de Son Espases o de qualsevol voravia o enllosat dels nostres carrers (Pla E)  manifesten una greu incompetència professional del sector de la construcció on els empresaris s’han dedicat  al negoci especulatiu o a  les inversions futbolístiques, sense dedicar ni un euro a la capacitació professional, a l’estudi de nous materials i de l’eficiència energètica, i a l’adeqüació del sector per tal de fer possible una rendabilització de l’energia i de l’aigua ( es desaprofita totalment el sol i l’aigua de pluja). S’han construït finques, algunes pendent d’estrena, fins i tot de protecció oficial, sense provisió d’aparcaments, de manera que els cotxes particulars envaeixen els espais urbans (Campos, Pil·larí).

31 ) Denunciam que al temps que les institucions retallen els programes socials i incrementen els impostos, un vergonyós consens polític ha injectat  recentment trenta milions d’euros públics més en la construcció del palau de congressos, una concessió al grup hoteler Barceló, sense que hagi de pagar ni un cèntim dels compromesos i que hauran de pagar els ciutadans de Palma per la via impositiva. Al temps que es concedeixen aquests milions, l’ Ajuntament de Palma ha retallat els pressupostos de Cultura ( -13,37% )Educació (-7,03%), Salut (-8,10%), Patronat d’Escoles d’Infants ( -5,3%), EMT (-24,2% ) i incrementat en canvi la via repressiva dels conflictes incrementant els pressupostos de la Policia Local en un 5,02 %. Si manquen doblers que retallin els sous dels polítics a un màxim de 36.000 euros anuals quan es té dedicació exclusiva i 18.000 per dedicació parcial.

32) Volem que als voltants del cementiri de Porreres  es faci un monument commemoratiu a les persones afusellades amb motiu de l’alçament feixista.

33) És necessari un pla de rehabilitació de les torres de defensa que es bastiren en el segle XVI i que es troben en una situació lamentable d’enderrocament, i s’ha de fer possible l’accés del públic perquè en molts casos l’accés es fa impossible per causa dels propietaris dels terrenys propers. Per aconseguir doblers en aquests efectes és  poden prendre mesures com retallar a 36.000 euros anuals els salaris màxims del polítics, començant pels de Calvià que es permeten el luxe de tenir quatre torres de defensa en estat ruïnós.

34) Ens situam absolutament en contra de  lleis d’amnistia i desregulació urbanística i turística que ha promogut el govern Antich amb el suport de la dreta econòmica i política.

35) Ens oposam a les polítiques expansives que pretenen l’allargament del moll de Ponent (43 milions d’euros) , del dic de l’Oest (269 milions d’euros), el desenvolupament de l’escullera del moll vell i la construcció d’un segon dic de l’Oest (1.436 milions d’euros), per tal de multiplicar per tres el nombre de passatgers que actualment arriben per mitjans marítims a Mallorca (4.255.000 previstos per l’any 2012, 12.560.000 per l’any 2020 ).

36 ) Ens oposam al projecte de “recuperació i protecció de la platja de Cala Estellencs” que pretèn solucionar l’erosió de la cala amb la construcció d’un espigó, un dic submergit i amb l’aportació d’arena dragada de jaciments submarins.

37) Denunciam les nefastes polítiques privatitzadores  de la gestió de recollida de fems a llocs com Sóller, Fornalutx i Deià practicades per el Partit Popular  a benefici de socis del seu partit que són accionistes (Gesba- Cañellas, concessió per 25 anys)  i que han destacat per fer que aquests pobles estiguin més bruts que mai.

38) Proposam un servei gratuit i regular de transport de productes agrícoles fins als mercats més importants durant les pricipals collites de l’any i potenciarem la venda sense intermediaris a partir de mercats creats a l’efecte.

39) Potenciarem la recollida selectiva a domicili per a tothom.

40) Possibilitarem que tots els edificis institucionals i de nova construcció privada funcionin amb energia solar i que les noves contruccions possibilitini la recollida d’aigües pluvials.

41) Denunciam la tudadissa de doblers públics feta per la majoria municipal de Calvià (PP) en defensa de la llengua espanyola quan per la seva posició predominant en el món i també a Mallorca no necessita cap defensa especial. Els doblers d’aquestes partides es podrien dedicar a la intervenció en els jaciments arqueològics de la zona.

Per Plataforma Futur o Petroli

Considerant que l’abocament al golf de Mèxic de la plataforma Deepwater Horizon ha demostrat la perillositat de l’extracció de petroli en aigües profundes; Els impactes del canvi climàtic són cada vegada més evidents, i es fan sentir en l’augment de les temperatures mitjanes, el desplaçament de la viticultura i una major impredictibilitat del temps atmosfèric a Tarragona, tot amenaçant en particular el Delta de l’Ebre; El context en què l’empresa Repsol ha sol·licitat explotar nous pous petroliers en aigües profundes enfront de la Costa Daurada, que es detalla en l’Annex, accentua el risc d’un dany catastròfic per a la salut pública, els ecosistemes i l’economia de Tarragona, Les entitats i persones signatàries rebutgem que s’autoritzin els nous projectes d’extracció petrolífera de Repsol en aigües profundes enfront de la Costa Daurada, perquè: Repsol ha fet gala reiterada d’una gran irresponsabilitat ambiental a la zona; suposarien enormes riscos d’abocaments, incendis i contaminació, ja que no existeix cap forma segura d’extreure el petroli en aigües profundes; augmentaria la pressió i els riscs que ja suporten altres sectors econòmics com la pesca o el turisme en la Costa Daurada; suposaria incrementar els riscs als quals s’exposa el Parc Natural del Delta de l’Ebre; no aconseguiria alleujar el pes econòmic de les importacions de cru, i desviaria el rumb per a l’abandó del petroli; la seva marginal aportació a la independència energètica espanyola seria molt inferior a la derivada del suport a les energies renovables, l’eficiència dels vehicles o formes de mobilitat sostenible; contribuirien a alimentar la major causa de canvi climàtic d’Espanya: el transport. I per això, Ens comprometem a donar-nos suport mútuament en els nostres esforços en contra de l’aprovació dels nous pous de petroli de Repsol. Demanem als governs locals i autonòmics i al govern espanyol que engeguin totes els mecanismes necessaris per a l’abandó dels projectes de nous pous de petroli i al contrari, desenvolupin estratègies, plans i programes per proporcionar reglaments, normes, incentius i mecanismes financers que afavoreixin la transició a un nou model energètic sostenible. Fem una crida a tots els agents econòmics, socials i ambientals per actuar conjuntament amb aquests objectius. ANNEX AL MANIFEST EN CONTRA DELS NOUS POUS DE PETROLI DE REPSOL ENFRONT DE TARRAGONA Pous de petroli en aigües profundes i la irresponsabilitat ambiental de Repsol: un còctel molt perillós Repsol ha sol·licitat al Govern espanyol l’autorització d’explotació dels pous en aigües profundes Montanazo 5-D i Lubina prop del Parc Natural del Delta de l’Ebre, enfront de la costa de Tarragona, que serien explotats des de la seva plataforma Casablanca. Aquest tipus de perforacions i explotacions comporten un risc encara major que els pous tradicionals ja que en aigües profundes les condicions de pressió, visibilitat i accessibilitat són més complicades. Mostra d’això són les conseqüències de l’explosió de la plataforma Deepwater Horizon de BP en el golf de Mèxic. A la mateixa conclusió ha arribat també l’informe del Parlament del Regne Unit que subratlla la impossibilitat d’esmenar amb tecnologia els riscos econòmics, ecològics i socials d’un possible abocament d’un pou en aigües profundes. A més, Repsol ha demostrat ja fefaentment la seva irresponsabilitat mitjà ambiental en diverses ocasions. Hi ha hagut almenys 16 successos de contaminació relacionats amb els hidrocarburs a Tarragona en els últims anys, i la majoria deguts a les instal·lacions de Repsol. Al maig i al juny de 2009, les activitats d’exploració de Repsol en els pous Montanazo-5D i Lubina van produir abocats que l’empresa no va comunicar a les autoritats. Per això, el Jutjat nº3 de Tarragona ha obert un procediment penal contra l’empresa. Tarragona: una zona ja greument carregada per contaminació industrial A Tarragona destaca molt negativament la contaminació que ha provocat el desenvolupament de la indústria química i petroquímica durant aquests deu anys. Al litoral de Tarragona, a la platja de la Pineda, aboquen directament a través d’emissari submarí nombroses empreses localitzades en els termes municipals de Tarragona i Vila-seca. En 2006, s’anunciava la construcció d’un gran emissari submarí que substituiria a vuit dels quals existien i que agruparia els abocaments de tota aquesta indústria. Aquest projecte que facilitarà a la indústria fugir de la seva responsabilitat de controlar els abocaments és una realitat en 2010. Al polígon químic de Tarragona hi ha dues refineries, sent la més important la de Repsol. A aquests abocaments s’han sumat els originats en la plataforma Casablanca (Repsol) i els seus pous en ambdues fases: explotació i exploració. Parc Natural del Delta de l’Ebre Els nous pous de Repsol representen una altra amenaça més per al delta de l’Ebre. El riu Ebre presenta en la seva desembocadura alts nivells de contaminants per acumulació. També “acull” un dels casos més greus de contaminació química d’Espanya, el causat per l’empresa Ercros en l’Embassament de Flix (Tarragona). Tant és així que, en 2008, es va prohibir el consum d’algunes espècies provinents de la zona situada entre la planta i el delta a causa de les altes concentracions de mercuri detectades. En les anàlisis realitzades per l’Institut Español d’Oceanografia, publicades en 2006, sobre els continguts de substàncies contaminants en musclos es van detectar a Tarragona nivells alts d’algunes substàncies organoclorades com PCB, que duplicaven el valor sobre el qual es considera que existeixen efectes adversos rellevants sobre els organismes marins. També es van detectar concentracions elevades d’hexaclorhexà (HCH), hexaclorbenzè (HCB) i les concentracions d’hidrocarburs aromàtics més elevades de la costa mediterrània. Els pous de Repsol no solucionen la dependència energètica Espanya és un país amb una dependència energètica molt pronunciada, molt més que la mitjana de la UE. El 99,8% del petroli que consumeix és importat1 . Els últims esdeveniments geopolítics han tornat a subratllar els problemes derivats d’una dependència exagerada del cru i de les importacions. Els nous pous que es plantegen, no obstant això, no són la solució per reduir la dependència energètica espanyola ja que el cru que s’extrauria dels nous pous petrolífers projectats (’Montanazo-5D’ i Lubina-1’), juntament amb els ja instal·lats a Espanya, només cobriria el 0,6% de la demanda espanyola de petroli. Davant la seva perillositat i lloc que són substituïbles amb mesures d’eficiència energètica, una reducció en la demanda de petroli és la millor solució perquè Espanya redueixin la seva dependència de les importacions de cru, petroli semirrefinado o productes petrolífers